Vivaldi i les estacions fan un volt per Fires

El compositor Antonio Vivaldi no va passejar mai per Girona (que sapiguem). Però aquests dies de Fires, en què la climatologia ha fet de les seves, el músic ens recorda amb Les quatre estacions el pas del temps: primavera, estiu, tardar i hivern. Ara som a l’hivern de les Fires, a les portes del seu final. Queda aquest cap de setmana. Cal, doncs, gaudir dels darrers moments de la festa major de Girona; bé, com fan tots els pobles, si bé Girona s’hi recrea des del seu centralisme. És lògic, és la capital.

El dia es va aixecar ahir indefinit. Ara feia sol, ara els núvols volien agafar una mica de protagonisme; això sí, sense escarafalls. La jornada va ser ideal i força lluminosa. No va ploure, ni va fer calor. Resultat: els carrers, plens de gom a gom. Ahir, a més, era una jornada especial. Més enllà de les atraccions i les activitats d’una ciutat important com Girona (que va pel camí de la massificació turística), era Tot Sants. La Mari Carme, de la botiga Plantes Eva, havia posat una paradeta davant del cementiri. Ens explicava que el que més ven són rams, si bé també margarides, clavells i roses. Ja eren cap a les dotze del migdia. A dins del recinte hi havia tranquil·litat. La gent anava arribant esglaonadament. Uns acabaven d’arreglar els nínxols, uns grups xerraven i d’altres estaven drets, en silenci.

L’art pren els carrers

A la plaça del Lleó, l’activitat és ja totalment diferent. La festa ja es percep amb tota la seva dimensió. Hi té lloc la Final Territorial de Catalunya de Sardanes de la categoria dels grans, a més del 83è Concurs de Collers Sardanistes de Girona i el 65è Concurs Individual de Sardanes Revesses. “Les colles treballen tot l’any per aquesta activitat cultural que és també esportiva.” Ens ho explica Maria Àngels Salip, responsable de la secció de sardanes del GEiEG. Salip fa una crida perquè els joves s’animin a ballar sardanes. En tot cas, i ahir, les xifres manen: prop de 400 dansaires –12 per colla– amb 27 colles. Fa patxoca i més acompanyats de la Cobla Ciutat de Girona. La sardana ha de seguir la cobla. És un art. Hi ha una persona que la interpreta –és a dir, marca les oscil·lacions– i una altra, el comptador, que s’encarrega de posar els passos, curts i llargs, dins els compassos. El Campionat de Catalunya de Grans el va guanyar la colla Marenostrum, de Barcelona; seguida de Mirant al Cel, de Sabadell, i Mans Amigues, de Cassà de la Selva.

Saltar de la plaça del Lleó fins a la rambla Verdaguer, la plujada del Pont de Pedra i la plaça el Vi, és un moment. Un altre espai acotat per l’art amb la 59a Fira de Dibuix i Pintura. Vivaldi hi estaria a gust. Totes les estacions es poden veure als quadres, de tots els estils, mides i textures. Com va dir Andy Warhol: “Els banquers parlen d’art; els artistes, de diners.” Ja seria això. Però l’espectacle és vistós i impressionant. I, sense ser expert, les obres desborden creativitat i imaginació. No ha estat fàcil arribar fins aquí. Cal recordar el començament quan un grup de persones, com en Ramon Durant, pintor de sants, de taules religioses i especialista en policromats, i que en va ser un dels seus fundadors, es van llançar a l’aventura. La prova de tot això: 109 artistes exposant ahir. Les activitats de l’agenda són llargues d’enumerar. Per acabar, en destacarem una i, a més, simbòlica. La pujada del pilar per les escales de la catedral a càrrec dels Marrecs de Salt. El pilar de 4, ideal per caminar, girar, rodar i amb el qual es pugen escales, es va convertir també en un sentit homenatge a les víctimes de la tragèdia de València. Mentre tot això passava, als carrers les parades de castanyes desprenien olor de tardor.