Bàsquet per seguir estudiant
Una entitat de Gavà recull fons per obrir en un hospital d’Etiòpia un centre integral que atengui noies víctimes de violència sexual
L’ONG Accede treballa des del 2010 al país africà promovent l’educació de nens i nenes a través de la pràctica de l’esport
Com s’acaba vinculant un club de bàsquet local amb la creació d’un centre integral d’atenció a dones a Etiòpia que són víctimes de violència sexual? La resposta rau en la consciència social de les persones implicades en el Club de Bàsquet Gavà i en la confluència de vivències col·lectives i familiars que van originar la creació de l’ONG Accede fa quasi 15 anys.
“El Club de Bàsquet Gavà sempre ha tingut molt arrelada la projecció social, la pràctica esportiva a través dels valors de l’esport: el compromís, la tolerància, el treball en equip...”, una filosofia que s’exemplifica amb la creació, fa uns 20 anys, d’un equip format per adults amb diversitat funcional. Així ho explica Rosa Fernández, secretària d’Accede i una de les impulsores de l’ONG a partir de la vinculació de la seva família amb el club esportiu.
Un segon factor va desembocar en la creació d’Accede el 2010: Fernández i la seva família van adoptar un nen a Etiòpia i el viatge en què van recollir el seu fill els va obrir els ulls a una altra realitat. “Vam veure famílies que vivien amb cinc euros al mes; se’ls morien els fills per desnutrició o per malalties respiratòries. L’esperança de vida de les dones era de 35 anys i el 40% morien en el part. Veus això i se’t regira l’estómac”, explica la secretària de l’ONG. “La misèria és real, i si ets una mica sensible no pots quedar de braços plegats.” L’afany per ajudar es va canalitzar a través del que tenien més a prop: les dues filles de Fernández jugaven a bàsquet al club de Gavà i el seu marit pertanyia a la junta directiva. El més natural va ser implicar-hi el club, i per poder treballar sobre el terreny amb seguretat jurídica van haver de constituir una ONG, que van batejar com a Accede.
La primera porta a la qual van picar va ser l’entitat col·laboradora d’adopció internacional a través de la qual havien adoptat el fill. Aquesta entitat estava implicada en projectes de cooperació a Etiòpia i els va parlar d’un projecte en una escola de la ciutat rural de Woldiya. “L’escola no tenia ni aigua, ni llum ni lavabos. La nostra idea va ser fer-hi unes fonts perquè poguessin tenir aigua i lavabos. Però ens van dir que no ho necessitaven.” Va ser la primera constatació que la cooperació de bona fe s’estavella si no es tenen en compte les necessitats reals de la població que es vol ajudar. A l’escola li era més útil una pista asfaltada per fer esport i altres activitats, ja que en les èpoques de pluja el pati es convertia en un fangar.
“Va ser un aprenentatge que ens va fer rectificar els mecanismes de relació”, relata la secretària d’Accede. I es van posar en contacte amb la Federació Nacional de Bàsquet d’Etiòpia per col·laborar amb el que realment coneixen, que és la pràctica d’aquest esport. La col·laboració amb la federació ha estat tan profitosa, amb la tasca que hi fa el seu secretari, Yimer, com a peça cabdal, que 1.800 infants, la meitat dels quals, nenes, s’han beneficiat de la creació d’un curs especialitzat en col·laboració amb les universitats per formar entrenadors de bàsquet. “Nosaltres hi aportem el material i la formació, que imparteixen voluntaris nostres en 15 dies, i les sis universitats on es fan els cursos i les administracions locals es comprometen a pagar els entrenadors i a crear escoles de bàsquet on formen infants des dels cinc anys, sobretot nenes.” El funcionament és a l’estil de les universitats nord-americanes: a través de l’esport es bequen els joves jugadors perquè continuïn estudiant. Un fet cabdal en un país en què moltes nenes deixen d’estudiar als 12 anys i acaben sent casades pels pares perquè ajudin les seves famílies. El projecte ha aconseguit que moltes joves juguin amb bons resultats i continuïn estudiant, i ha atret l’atenció de les federacions etíops d’atletisme i futbol, que volen replicar la iniciativa.
Aquest és el projecte estable que Accede desenvolupa a Etiòpia des de fa prop de 15 anys. Però col·labora amb d’altres al Brasil, el Sàhara i Gàmbia i ha obert el ventall a l’atenció a les dones que són víctimes de violència. L’hospital de Welkite, a la ciutat on l’ONG va començar amb la formació, els ha demanat ajuda per obrir un centre integral d’atenció a nenes i joves que són víctimes de violència sexual. “El 80% la reben en l’entorn intrafamiliar, en comunitats de 30 o 40 persones en què viuen. Arriben a l’hospital amb malalties venèries i mutilació genital. El centre vol ser un espai segur on treballar les qüestions de salut per empoderar les noies.” I així neix el projecte Mou-te per elles, que coordina la mateixa Fernández. És ambiciós per a una entitat petita, ja que es tracta d’aconseguir un pressupost anual de 35.000 euros per posar el centre en marxa, amb 30 noies. Estan buscant els recursos, a través de subvencions públiques i aportacions privades. El projecte podria anar més enllà, ja que Accede s’ha posat en contacte amb grups d’advocades etíops que volen obrir dos centres similars en zones on s’han viscut conflictes bèl·lics, com Adigrat i Woldya. “Potser hi entrarem quan ja estiguin creats”, diu.