La teranyina nazi a les comarques gironines

“L’últim faroner de Palamós.” Així recordaven, en un article publicat en l’edició de setembre del 2011 de la Revista de Palamós, Alfonso Moral Arnáiz. Segons els serveis d’intel·ligència francesa, Alfonso Moral era el pràctic del port de Palamós i “agent de l’SRA d’Armstrong per a les qüestions marítimes” (SRA és la sigla francesa del Service de Renseignement Allemand, el servei d’informació alemany). En aquests documents, Moral apareix vinculat amb Armstrong, l’àlies d’un agent dels serveis d’informació nazis, i amb un altre agent de nom Walter. El cert és que Moral tenia un lloc de treball “estratègic” al port de Palamós i, per tant, esdevé una “peça clau”. L’historiador Xavier Juncosa Gurguí (Barcelona, 1956) descriu així el perfil d’Alfonso Moral en el llibre Espies a Girona. Agents nazis i franquistes a les comarques gironines durant la Segona Guerra Mundial, el sisè volum de la sèrie publicada per la Col·lecció Nèmesi d’Història, resultat de les seves estades als arxius francesos de Vincennes. “El trio Armstrong, Walter i Moral formava una xarxa entre Palamós i Alemanya”, assenyala Juncosa. Així, segons es desprèn de la documentació, “l’empresa Armstrong fabricava, Walter feia la relació política amb els nazis d’Alemanya i Moral feia la vista grossa al port”.

Walter Hermann, a Espanya des del 1930, era el comprador oficial per compte dels importadors de taps de suro de Bremen i un nazi actiu. Segons un altre informe del contraespionatge francès, Kurt Walter també era empleat a l’empresa Armstrong de Palamós, que feia trameses de suro a Alemanya. Quant a l’àlies Armstrong, l’historiador considera que era un agent alemany infiltrat encarregat dels enllaços marítims amb França. En l’informe se’l menciona com a directiu de l’empresa surera Armstrong a Palamós, on vivia. “La pregunta que no sé respondre és per què als alemanys els interessava tant el suro”, assenyala Juncosa. En aquest sentit, recorda que la teranyina nazi que s’estén a Catalunya del 1939 al 1945 tenia una gran capil·laritat: “El paper principal dels nazis a Catalunya era extorsionar i robar, controlar les empreses i enviar els diners a Berlín. Els espies hi tenien la seva mossegada, un percentatge important. Van venir aquí a extorquir; abans de l’alliberament de França, l’agost del 1944, la primavera del 1944 envien tots els béns de valor a Barcelona i a Madrid per revendre’ls.” En les llistes, apareixen noms alemanys vinculats amb el suro empordanès: Werner Schultz, Berti Kopke –“un dels destacats”, hi afegeix Juncosa–, Paul Taboschat, Hans Martin... Segons els documents francesos, alguns dels empresaris surers que feien començ actiu amb els alemanys eren Francisco Banaset, Jaime Bofill Gelpí, José Bonal Clos, Willy Muller, Federico Wirsing i José Mont Brunet.

El maig del 2017 el president francès sortint, François Hollande, va decidir desclassificar la documentació referent al període negre de Vichy, “un passat que no passa”, recorda Juncosa, el qual el 2019 va demanar les caixes referents a Catalunya. Hi va trobar 35.000 documents, “tresors” que ara són difícils de consultar perquè mesos després Emmanuel Macron va decidir reclassificar-los. Juncosa ha decidit publicar els noms i cognoms dels espies a Girona, nazis i franquistes, perquè disposa de la documentació “concloent” del contraespionatge francès. L’historiador defineix la seva tasca en aquest volum, en el qual no hi ha un relat historiogràfic sinó la transcripció, la reproducció d’alguns articles i llistes i la seva contextualització, com la d’un “copista”. Juncosa va optar per aquesta via atesa la quantitat ingent de documents. Explica que el volum, presentat en un format de llibre inusualment horitzontal, “un diccionari”, vol ser un esquer per a qui vulgui estirar el fil dels noms i cognoms i aprofundir en el seu paper en la trama, “d’una foscor que no ha emergit”.