Dir “Domènech” és parlar de cultura

El mestre, polític, escriptor i historiador de Lloret de Mar, Joan Domènech, va ser una inspiració per a tot aquell que el coneixia, segons expressaven amics, antics alumnes i periodistes durant la taula rodona L’opinió d’en Joan Domènech a través de les cròniques d’El Punt Avui. Un acte que es va dur a terme ahir al Casal de l’Obrera de Lloret de Mar per parlar de la vinculació d’en Domènech amb els mitjans de comunicació i en què van participar l’exdirector d’El Punt Avui Joan Ventura; l’actual directora de l’edició de Girona, Anna Puig; Sebastià Goday, de la Revista de Girona; l’actor lloretenc Joan Pau Romaní, i el director del Casal de l’Obrera, Josep Maria Lloveras. L’esdeveniment va ser moderat per Amaranta Gibert, directora del Teatre Municipal de Lloret.

En el marc de l’Any Joan Domènech, una celebració per reivindicar la figura d’aquest home polifacètic i el que va representar per a la cultura catalana i lloretenca, la xerrada va fer constar no només el gran professional, en tots els camps, que va ser Domènech, sinó també l’estima i l’admiració d’aquelles persones que han pogut gaudir de la seva conversa, de la seva elegant ironia i la seva bondat. Durant el col·loqui es van llegir alguns articles que havia escrit per a El Punt Avui, del consell editorial del qual també va ser membre, així com la necrològica que va publicar el periodista Lluís Simon l’endemà de la seva mort, el 10 de novembre de l’any passat.

Amb una cinquantena d’assistents, l’acte va servir per homenatjar el Domènech polièdric, aquell que va tocar totes les tecles en el món cultural i que també va ser polític: va ser el primer alcalde democràtic de Lloret de Mar i va ocupar càrrecs com ara la delegació de Cultura a Girona, entre d’altres. En la conversa es va parlar, també, del Domènech mestre i de l’historiador. I del seu amor incondicional per Lloret, de la seva història i la seva cultura popular. Els ponents van ser unànimes en la seva faceta humanista i en el seu to conciliador i catalanista, que el van convertir en una figura respectada per tots els colors polítics, i en la seva devoció com a mestre. En definitiva, un home bo, un referent.