Els Bombers de Barcelona detecten 3.629 possibles casos de pobresa energètica des de 2017

Els Bombers de Barcelona han fet 3.629 informes relacionats amb pobresa energètica des de 2017, quan es va començar aplicar un protocol específic per fer aflorar situacions no identificades per la xarxa de protecció municipal, segons el cap de la unitat operativa territorial, Rubèn Estella. Ha detallat a l’ACN que les xifres són “estables” i que, de mitjana, els Bombers fan 1,2 serveis al dia en què detecten elements relacionats amb aquesta problemàtica. El protocol serveix perquè els bombers puguin alertar sobre possibles cassos al Centre d’Urgències i Emergències Socials i als Punts d’Assessorament Energètic. Sindicats de Bombers de la Generalitat i l’Aliança Contra la Pobresa Energètica (APE) han demanat a Interior seguir l’exemple barceloní i activar el protocol acordat ara fa 7 anys per “combatre aquesta xacra”.

Segons la darrera Enquesta de Condicions de Vida de l’Idescat, la pobresa energètica és una problemàtica que s’ha generalitzat en els darrers anys arreu de Catalunya, ja que el 20% de la població és incapaç de mantenir una llar a la temperatura adequada durant els mesos de més fred.

Estela ha explicat que aquest és un fenomen que té lloc arreu de la ciutat i que no està concentrat en un districte determinat. “Algú s’imaginaria que als barris més desafavorits hi ha més cassos, però, si bé és cert que s’hi observen coses, no podem dir que hi hagi una tendència concloent”, ha comentat. L’operativa se centra en dos grans àmbits d’observació. Per una banda, tot allò que està relacionat amb els subministraments bàsics de gas, aigua i electricitat. I d’altra banda, avaluen la salubritat de l’immoble tenint en compte factors com humitats, possibles goteres o manca de manteniment bàsic. Després d’observar la situació, els bombers fan un informe que arriba al CUESB o als Punts d’Assessorament Energètic.

Segons Estela, els perfils que pateixen pobresa energètica també són variats. Ha destacat l’existència de persones grans que al llarg de la seva vida han tingut un nivell econòmic bo o que tenen patrimoni, però que amb el pas dels anys han vist reduït el seu poder adquisitiu i la seva vitalitat. “Són els típics casos en què diríem allò de ’no ho hagués dit mai’”, ha assegurat Estela, que ha explicat que l’envelliment poblacional hi està tenint molt a veure.