seguretat
El TSJC avala el reforç judicial contra la multireincidència però demana compensar els jutges
La sala de govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha avalat aquest dilluns la creació d’un tercer jutjat de guàrdia per a judicis immediats de delictes lleus i el reforç de quatre jutges més per a celebrar judicis penals a la ciutat de Barcelona, com van pactar el Ministeri de Justícia i la Generalitat fa unes setmanes per lluitar contra la multireincidència i reduir els importants retards. Tal i com recull l’ACN, els magistrats d’instrucció i els dels jutjats penals avalen també la proposta, però els penals també concreten que podrien assumir més judicis cada dia si els paguessin per aquest esforç.
Els magistrats dels jutjats penals de Barcelona van elaborar una proposta de reforç davant la demora de 16 mesos en la celebració de judicis ràpids el mes d’octubre passat, que va rebre el suport de la sala de govern del TSJC i elevada per a la seva consideració al Consell General del Poder Judial el mes de novembre passat. Ara, en rebre l’òrgan de govern del TSJC l’informe del Departament de Justícia sobre la necessitat de reforçar els jutjats penals, la sala acorda mantenir com a prioritat l’execució del model aprovat pels jutjats penals i quedar pendents, si és el cas, del que indiqui el CGPJ.
En essència, el model proposat des de la junta penal de Barcelona es basa en l’extensió de les agendes, l’increment de la celebració per dia i jutjat, entenent que pugui ser compensat degudament el sobreassenyalament. La sala considera que la situació requereix solucions estructurals que passen necessàriament per la creació de noves places judicials. A l’espera que es creïn aquestes places, es va estimar necessari un pla de xoc i per això la sala de govern es va avançar, i va aprovar el 24 d’octubre passat, la proposta de la junta de jutges penal de Barcelona denominada PIER 4 (Pla d’Increment en l’Enjudiciament Ràpid). Es tracta d’un pla que permet assumir la totalitat d’assenyalaments que es generen i inclou un estudi del seu cost econòmic. Ha estat elevat al CGPJ i es troba en fase de tramitació.
El model proposat pels 25 jutjats penals d’enjudiciament de Barcelona és, segons explica la degana dels jutjats de la capital, Cristina Ferrando, ponent de l’acord de la sala de govern, “un disseny basat en el compromís dels magistrats, que ja treballen molt per sobre del mòdul indicat com a idoni pel CGPJ, que garanteixi l’absorció de la pendència sense afectar altres òrgans, donada la falta estructural de jutges a Catalunya”.
Ferrando considera que la situació és d’una “enorme gravetat”, las demores afecten “als casos concrets i a la sensació col·lectiva d’inseguretat”, celebra el compromís de la Generalitat i confia “en la immediata posada en funcionament de fórmules eficaces”.
Els 25 jutjats penals de Barcelona tenen capacitat, actualment, per a la celebració de 3.750 judicis ràpids anuals. Estan reforçats per quatre jutges d’adscripció territorial que sumen 2.000 judicis ràpids més a l’any. És a dir, se celebren prop de 6.000 judicis, però és necessari assumir-ne més de 7.000, ja que el 2023 van ingressar 7.249 judicis, xifra que es preveu incrementar en aquest 2024.
D’altra banda, la sala de govern s’ha pronunciat també sobre l’activació d’un tercer jutjat de guàrdia per a jutjar delictes lleus immediats. A la vista del retard acumulat en els assenyalaments, tenint en compte que actualment s’està assenyalant en les agendes dels dos jutjats de delictes lleus immediats a 8 mesos vista i que aquest retard anirà en augment progressiu, tal com conclou de l’informe emès pel Departament de Justícia, la sala de govern acorda elevar al CGPJ la proposta de la junta de jutges d’instrucció sobre activació d’un tercer jutjat de delictes lleus immediats.
Aquesta mesura es considera excepcional i provisional fins a revertir la situació existent, tenint en compte que aquesta guàrdia afectarà el funcionament normal de tots els jutjats d’instrucció, ja que redueix els dies disponibles per als assenyalaments ordinaris.
Altres peticions
A més, la sala de govern es pronuncia sobre altres aspectes relacionats amb la multireincidència. D’una part, s’insta el Departament a adoptar les mesures necessàries perquè els informes pericials sobre la valoració d’objectes sostrets s’incorporin en temps raonable, ja que a 31 d’octubre passat els jutjat d’instrucció tenien pendents de rebre 1.791 informes d’aquest tipus.
Així mateix, s’acorda demanar al Ministeri de Justícia l’adopció de les mesures que s’estimin procedents a fi que en els fulls històric penals de condemnes per delictes de robatori amb força i robatori amb violència que s’inscriguin en el Registre de Penats que depèn d’aquest Ministeri s’inclogui l’import d’allò sostret, igual que es fa constar en les condemnes per delictes lleus de furt. “Es tracta que els òrgans judicials puguin comptar, en consultar el registre, amb tota la informació necessària per a l’apreciació de la multireincidència”, afirma la degana.
La sala de govern ha acordat també demanar a Institucions Penitenciàries, depenent del Ministeri de l’Interior, i a la Direcció General de Serveis Penitenciaris del Departament de Justícia que en cas d’enllaçament de condemnes d’una mateixa persona es comuniqui als jutjats afectats no sols la data de llicenciament definitiu sinó també la data d’extinció individualitzada de cadascuna de les condemnes que s’han fusionat. Amb això, en el full històric penal s’anotarà la data d’extinció individualitzada de cada condemna. Aquesta mesura permetrà agilitzar la valoració dels casos multireincidència perquè es requereix informació individualitzada en el moment d’analitzar els antecedents penals cancel·lables en cada procediment.