LLENGUA
La neologia fa créixer el català
Tiramisú, led, batucada, càtering i datàfon són algunes de les 87 paraules que l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) ha incorporat al diccionari de la llengua catalana aquest 2024. L’aparició de paraules noves és un fenomen constant al llarg del temps, ja que “arriben conceptes nous, s’inventen coses noves i tot això s’ha de denominar amb paraules noves”, explica Judit Freixa, directora de l’Observatori de Neologia i professora de la Universitat Pompeu Fabra.
Aquests mots nous, que segons la lingüista també poden aparèixer per necessitats expressives d’un grup concret, per exemple el jovent, es creen a partir de paraules que s’agafen d’altres llengües, és a dir, manlleus; paraules que ja existeixen a les quals donem nous significats, o bé són noves derivacions d’arrels ja existents.
“L’aparició de noves paraules denota que una llengua està viva i està intentant denominar-ho tot”, diu Freixa, que alerta de l’actitud “proteccionista” que sovint l’acadèmia i els parlants tenen amb el català. “Per la situació sociolingüística que hem viscut en el passat i encara ara, ens fa la sensació que això de les paraules noves és un perill, que el català pot perdre la seva genuïnitat i la seva puresa, però si en una llengua no apareixen paraules noves, vol dir que s’ha mort”, explica.
Per tal de contribuir a canviar aquest discurs proteccionista i fer més partícip la societat de l’aparició de nous mots, ja fa més de 10 anys que l’Observatori de Neologia de la UPF du a terme una campanya popular per escollir el neologisme de l’any, és a dir, una paraula que no aparegui en el diccionari, però que hagi marcat l’actualitat més recent. El mot guanyador és proposat a l’IEC per tal que n’estudiï la incorporació.
Enguany la paraula més votada ha estat dana, un mot que inicialment no era a la llista de candidats. “Mentre fèiem la feina prèvia de buscar els candidats a neologisme de l’any, es va produir la dana a València i vam veure clar que s’hi havia d’afegir”, explica Freixa, que afirma que, en canvi, aquest mot sí que havia estat a la llista en edicions anteriors. “Està bé que hagi guanyat, perquè, de danes, ja n’hi havia i n’hi continuarà havent”, afirma Freixa.
Actualitzar el diccionari
“El diccionari té el paper d’orientar l’usuari en la bona utilització de la llengua: com s’escriuen les paraules, què signifiquen... i això està sempre en procés de canvi; per tant, és imprescindible que s’adapti a aquestes transformacions”, explica el president de la Comissió de Lexicografia de la Secció Filològica de l’IEC, Josep Martines, que assegura que el diccionari es revisa de manera constant. Tot i que, afirma el director, sempre hi ha un “cert decalatge” entre l’actualització de la llengua oral i l’actualització del diccionari, perquè cal esperar “que els usos s’estabilitzin”. Martines explica que “hi ha usos que no arriben a formar part del llenguatge general i, per tant, no cal que entrin al diccionari”.
A més, el procés per incorporar una paraula és lent, dura entre sis mesos i un any. “Tenim la responsabilitat de construir el model de referència; per tant, qualsevol proposta de modificació ha de passar per una investigació prèvia”, diu el lingüista. Un estudi que, segons Martines, incorpora l’etimologia del mot, els usos que se n’estan fent i l’índex de freqüència amb què s’utilitza, la vinculació amb paraules d’altres llengües, un estudi sobre quina informació gramatical ha de dur, amb quina grafia s’ha d’escriure, quina definició ha de tenir i com s’ha de pronunciar. A partir d’aquí, els membres de la Comissió de Lexicografia de l’IEC decideixen per votació si el mot s’afegeix al diccionari o no.
A part de la incorporació de paraules noves, el diccionari s’actualitza també amb nous exemples, canvis en les definicions, correccions gramaticals, etc. A més a més, periòdicament també es marquen com a obsoletes o antigues paraules que ja estan en desús. Segons Martines, cada any s’hi fan prop de 400 modificacions.