Receptes de l’envelliment saludable
La Teranyina, plataforma d’entitats orientada a la gent gran, reflexiona sobre els factors que faciliten que el pas dels anys no signifiqui pèrdua de qualitat de vida
Preocupa la situació de les persones grans amb discapacitat intel·lectual: no hi ha recursos residencials per als majors de 65 anys
En Sebastià passa dels noranta. Viu amb la família. De sempre ha fet activitat física, “gimnàs”, en diu i fins És feliç si pot fer la seva –com tothom– i si no el fan sentir vell, amb diminutius infantils –“Vols lleteta?”– i li permeten mantenir aficions i records, sense menystenir interessos, com si a la seva edat ja no se n’hagués de tenir. Fa i desfà, perquè té el cap clar i amb el bastó –que diu que no li fa falta, que la seva infermera del CAP l’“obliga–; és força autònom. No perdona anar a buscar el diari al matí. A la tarda, a les 16 en punt, va fins una placeta del barri on fa petar la xerrada amb un veí que treu el gos a passejar. Sopa a les 18, com un clau. Torna a baixar un momentet al carrer, a fer una volta curta, “pel sucre”, diu. Entra a les botigues, saluda les pedres. Els recorreguts s’han anat escurçant amb el temps; no hi fa res. A les 20.30, així s’enfonsi el món, se’n va al llit: sessió de tele per agafar el son i una llumeta suau per trobar bé el camí al lavabo. Al matí el lleva la filla per anar a la dutxa. Una història com tantes altres. En moviment i acompanyat. Claus per a un envelliment saludable és el títol de la V Jornada de Gent Gran a Badalona, que es va fer aquest últim trimestre de l’any a Badalona. Va ser organitzada pel grup d’entitats socials La Teranyina i amb el suport de l’ajuntament, Badalona Serveis Assistencials (BSA), l’Institut Català de la Salut (ICS) i la Fundació Llegat Roca i Pi. En part reflexió, en part exposició de bones pràctiques. Un dels objectius que es va plantejar el grup La Teranyina quan es va crear el 2018 va ser organitzar una jornada anual. És una jornada oberta a professionals, persones cuidadores, voluntaris, i tot ciutadà que hi estigui interessat. Han tocat ja aquests temes: soledat; impacte de la covid en la salut mental de les persones grans; la cura de la persona cuidadora; prevenció del maltractament a les persones grans i, ara, envelliment saludable. A la jornada, hi va haver les ponències diversos professionals mèdics. Quins són els grans components de l’envelliment satisfactori? L’absència de malaltia i de discapacitat relacionada amb la mateixa, la bona funció física i mental i el compromís actiu amb la vida. Els primers 50 anys de vida, diuen els experts, tenen molt a veure amb què passarà la resta de vida. Però no ens desesperem: a la segona meitat també podem intervenir i contribuir a envellir amb salut.Vet aquí: dieta saludable, mantenir l’activitat física i mental i reduir l’estrès. És important destacar el problema de la sobremedicació , la interacció entre els diferents remeis i la necessitat urgent de fer una prescripció centrada en la persona, com a tot. Van comentar que cal augmentar els esforços per atenuar les malalties cròniques i retardar l’aparició.
Tots ens fem grans
Alba González, treballadora social d’Aspanin, va tractar de l’envelliment i la discapacitat intel·lectual. Si es compara la situació de les persones grans sense discapacitat –persona gran, a partir dels 65 anys– amb els grans que sí en tenen, es veu que les persones amb discapacitat de tota mena “pateixen més problemes de salut física, necessiten més suport per fer les activitats de la vida diària, i hi ha envelliment prematur”. Barreres d’accessibilitat, en els serveis mèdics i socials. Fan falta prevenció i cura avançada, programes d’envelliment actiu, d’habitatge, de residència, d’assistència en l’àmbit jurídic. S’ha d’incidir tant en les persones grans com en les famílies. A Aspanin hi ha assistència jurídica, mèdica, social... “Ens trobem que no hi ha recursos d’habitatge, per exemple.Tenim persones amb discapacitat intel·lectual vivint en una residència específica per a ells, però quan fan 65 anys han d’anar a un recurs de gent gran, però un recurs ordinari, sense atenció especialitzada per a la discapacitat.” Passa arreu i tant en l’àmbit privat com el públic. Impossible imaginar com de difícil serà el canvi per aquestes persones. Sí que hi ha pisos de suport, amb vida independent i un educador que els ajuda en la vida diària. “Però un dels requisits per accedir-hi és ser menor de 65 anys...” La falta d’aquests recursos residencials, tanca Alba González, “és dir-los que ells no envelliran en condicions, que l’últim tram de la seva vida no serà en les condicions que hauria de ser. No és just.”
Camí de salut
Hi ha diverses experiències de bones pràctiques en relació a aquest període vital. Camí de Salut és un exemple. És una proposta amb la que es vol arribar a la població a través de l’entramat social. Hi intervenen nutricionistes, fisioterapeutes, psicòlegs, entre altres. Aquests professionals fan un treball comunitari des de les àrees bàsiques de salut. Anna Espí, de La Teranyina, va ser l’encarregada d’exposar aquest projecte durant la jornada. Aquests són els objectius per a 2025, segons va dir: “Donar més informació de l’activitat a la resta d’entitats i a la gent gran; escoltar la demanda en els temes que ens han suggerit el participants en aquest darrers cursos i valorar altres àmbits per arribar al màxim de població.”