societat
L’adeu de Miquel Morera, membre de la Lleva del Biberó
Va combatre al front d’Aragó amb la Columna Macià-Companys
Un dels últims supervivents de la Lleva del Biberó, Miquel Morera i Darbra, va morir a principis de desembre, als 104 anys. L’any passat el govern el va guardonar amb la Creu de Sant Jordi pel seu “important paper” en la preservació de la memòria democràtica de Catalunya.
Nascut al barri de Sarrià de Barcelona, va combatre al front d’Aragó amb la Columna Macià-Companys quan tenia 16 anys, com a ajudant del seu pare, i va lluitar a la batalla de Terol, on va conèixer el fotògraf Francesc Boix, i a la batalla de la batalla de Valsequillo amb la 22a Divisió. En una entrevista feta en aquest mitjà, ara fa un any, expressava que no s’ho va pensar gens. “Em sentia que volia participar-hi, perquè l’ambient de casa sempre havia estat d’Esquerra Republicana des que es va formar. Només diré que el meu pare no portava mai corbata, sempre el llacet negre dels que eren catalanistes. Amb el llacet negre s’identificaven”.
Al final de la guerra va ser interrogat i torturat a la presó Model de Barcelona, abans de ser traslladat als camps de concentració d’Horta i Reus, on va passar dos anys. Explicava que entre la guerra i el camp va estar fins a cinc vegades a punt de morir. Va acabar sortint per a fer el servei militar, que aleshores era de quatre anys i mig per als combatents de la Lleva del Biberó. Més endavant, es va dedicar professionalment a la metal·listeria enfocada a l’estampació i l’encunyació, fabricant complements per a sabates, cinturons i bijuteria. També va ser delegat de premsa de l’Agrupació de Supervivents de la Lleva del Biberó-41.
El 2010 va publicar Un noi al front. Una joventut trencada (1936-1945), on relata la seva experiència. També es pot trobar la seva història al Banc Audiovisual de Testimonis del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya.