Les cavalcades i els patges

L’Església catòlica celebra l’adoració del Nen Jesús (l’Epifania) el 6 de gener, i la tradició és que la vigília, el 5, els Reis arribin a tots els indrets del món per dur regals i llaminadures als més petits. A Catalunya, i fins que no es van celebrar les primeres cavalcades tal com les coneixem (a Alcoi, el 1885, i a Igualada, el 1895), als Reis se’ls anava a buscar. I no se’ls veia; per això es feien servir els fanalets o les atxes, per indicar-los el camí. I com sabien, els Reis, a quina persona li havien de deixar un regal i quantes persones hi havia a cada casa? “Doncs per això es deixaven les sabates al balcó, que indicaven el nombre de persones que hi havia a casa i l’edat de cadascuna”, diu Amadeu Carbó, que destaca que, entre Cardona i Riner, per indicar als Reis quantes persones viuen a les cases i les edats, “van a collir canyes florides, les tallen segons la mida de cada persona i les deixen al balcó”.

Les cavalcades dels Reis i els seus patges i carters reials (que recullen les cartes escrites pels infants en què expliquen que s’han portat molt bé durant tot l’any i fan una llista de les joguines que volen que els portin) s’han convertit en una tradició i totes les poblacions hi aboquen molts recursos. A Barcelona hi ha el patge Amadeu (o Omar) i el patge Gregori, que, amb uns bigotis llargs i molsuts, és l’encarregat de fer de servei d’intel·ligència dels Reis. “Fa relativament pocs anys s’ha incorporat al servei de la demarcació barcelonina la patge Estel, la primera dona que coneixem en aquesta feina de suport a l’arribada dels Reis”, explica el folklorista Amadeu Carbó (de moment ja hi ha diversos contes infantils amb la llegenda de les Reines d’Orient i el temps dirà si acaben protagonitzant també alguna cavalcada). A Cornellà, i parlant de patges, hi arriba el mag Maginet; a Tàrrega, el patge Kassam; a Igualada, el patge Faruk, i a Capellades, el patge Kamalú. A Cervera, el patge dels Reis es diu Karim, i a Terrassa, Xiu-Xiu. A Girona, a la cavalcada hi participa el mag Naj-Mandin i un personatge que no apareix en cap altra rua: la carbonera major Tem-Noch.

Les cavalcades són les carrosses envoltades de patges que porten els reis Melcior, Gaspar i Baltasar (els primers temps, negre pintat; amb els anys, un home negre de veritat) des d’Orient fins a totes les localitats del món i que per una estona passen pels pobles de cada infant per poder saludar-los i donar les seves cartes, ja que en una nit han de repartir les joguines a tots els nens del món. Els Reis arriben de maneres diverses: en vaixell, en helicòpter, en tren... A Girona, perquè arribin bé a la ciutat, s’encén l’estrella d’Orient a la façana de la catedral.

Després d’Alcoi i Igualada, les cavalcades més antigues són les de Barcelona, Berga i Sant Vicenç dels Horts (1896). Alguns historiadors mantenen que la de Barcelona seria la més antiga, del 1855, però no hi ha informació fiable i contrastada en aquest sentit. El que sí que és clar és que, cada any, a les diverses ciutats catalanes i de l’Estat espanyol, on la tradició dels Reis Mags està més arrelada, la cavalcada dels Reis és una de les fites més importants de l’any (només cal dir que a Barcelona enguany hi han participat més de 1.300 persones i ha costat uns 850.000 euros). A la capital catalana, per cert, ahir al vespre hi va haver moltes cavalcades, a més de la principal, que va recórrer el centre de la ciutat, perquè cada barri ja organitza la seva des de fa anys. Entre els primers barris a organitzar la seva pròpia cavalcada, hi havia el de Sants, que la va fer per primera vegada el 1971, organitzada per l’Associació de Comerciants del Carrer Vallespir.

Un cop arriben a cada ciutat o poble, és habitual que siguin rebuts en primera instància per l’alcalde, qui els fa entrega de les claus de la ciutat. Ahir, a Barcelona, Ses Majestats van arribar al Portal de la Pau en l’icònic pailebot Santa Eulàlia, on van ser rebuts per l’alcalde, que, com és tradició a totes les localitats, és qui ha de donar les claus de la ciutat, que simbolitza que els Reis podran entrar a totes les cases. A Barcelona també és tradició que la primera autoritat de la ciutat els faci una ofrena de pa i sal.