Societat

societat

Més de 103.000 catalans han mort en les llistes d’espera de dependència des del 2017

103.055 catalans han mort, des del 2017, esperant que se’ls reconegués el grau de dependència o es fes efectiva la prestació corresponent, segons un informe de l’Associació Estatal de Directores i Gerents de Serveis Socials publicat a mitjans de desembre per l’Observatori de la Dependència coincidint amb els 18 anys de l’aprovació de la llei de dependència al Congrés. Catalunya és la comunitat amb més morts en aquestes llistes, seguida d’Andalusia, amb 83.254 morts. Aquests dos territoris sumen gairebé la meitat de les persones mortes en llistes d’espera de dependència a tot l’Estat els últims set anys, una xifra que arriba a les 388.932 persones.

L’Observatori de la Dependència atribueix les morts als procediments burocràtics, les “quantitats ridícules” de les prestacions, la “baixa intensitat dels serveis” i la “impossibilitat de compatibilitat”. L’organisme denuncia que el sistema és “poc eficaç” per atendre les persones en situació de dependència, que, segons calcula, representen un 3,4% de la població espanyola.

En aquest sentit, l’Associació Estatal de Directores i Gerents dels Serveis Socials reivindica que “cal simplificar els procediments i aplicar mesures de suspensió i flexibilització del servei o prestació sense necessitat de resolució d’un nou procediment”. Uns canvis en què la Conselleria de Drets Socials i Inclusió de la Generalitat de Catalunya ja treballa, segons va anunciar la consellera, Mònica Martínez Bravo, a principi de desembre. L’executiu català vol reduir la llista d’espera tres mesos, rebaixant els 326 dies actuals a no més de nou mesos.

A Catalunya, gairebé un 71% de les persones que han mort ja tenien reconegut el grau de dependència, però estaven esperant que es fes efectiva la prestació. Segons l’informe, aquesta llista s’ha anat reduint els últims anys, però encara hi ha milers de persones que queden als llimbs. Concretament, es calcula que, el 2024, en el conjunt de l’Estat, van quedar 131.038 persones esperant que es fes efectiva la seva prestació, 24.549 menys que el 2023.

Pel que fa a les persones que estan esperant la valoració, l’associació calcula que van ser 136.954, 20.000 més que l’any anterior. Amb aquestes xifres, el 2024 se situa entre els anys amb més persones en les llistes d’espera de dependència, juntament amb el 2020 i el 2021, els anys de la pandèmia.

L’Observatori també denuncia que el sector té un “finançament deficient” i que hi ha “desigualtats territorials”. L’informe mostra que la despesa per persona atesa s’ha reduït un 26,6% des del 2010, passant de 8.145 euros a 5.982, un fet que segons l’associació és “molt preocupant” i “evidencia que la reducció de la llista d’espera i l’increment de persones ateses s’està duent a terme a costa de reduir les quantitats econòmiques de les prestacions o d’apostar per serveis low cost”, tal com expliquen a l’informe.

El sector calcula que farien falta 1.750 milions addicionals per poder absorbir la llista d’espera actual, amb un cost mitjà de 6.000 euros anuals per persona dependent. Segons l’associació, el 2024, van ser prop de 36.000 les persones que van morir esperant que se’ls reconegués el grau de dependència o se’ls fes efectiva la prestació.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia