Els casinos com a vertebradors socials i de país

El casino Avenir Fanalenc de Castell-Platja d’Aro és un exemple més de la llarga tradició que trobem a la demarcació de Girona d’aquests tipus d’entitats associatives. Les societats de socors mutus, així com els casinos, i pel que fa a Platja d’Aro, el primer fundat l’any 1924, el Centro de Amigos del Progreso, i després El Porvenir Fanalense –que en realitat venen a ser un de sol–, han tingut un paper rellevant i han actuat com a element vertebrador de la vida del poble. I, en el cas de Platja d’Aro, un bon exemple de dinamisme perquè quan a tot arreu aquests lluitaven per conservar els edificis bastits en plena època d’expansió de l’associacionisme –a finals del segle XIX i principis del XX–, a Platja d’Aro, un segle més tard, aquest vell casino va construir un nou edifici. Va ser l’excepció a la regla general. Un llegat que no es pot perdre i del qual Pere Barreda defensa la importància: “Els casinos estan integrats per una part important dels veïns del poble, i si no són ben bé públics, sí que compleixen aquesta funció, i més tenint en compte que són entitats sense ànim de benefici econòmic i amb una evident funció social. A més, tenen un considerable patrimoni en forma d’edificis i espais per a activitats.” Entitats socials, doncs, que han estat claus per construir poble i que, també, són un reflex de la idiosincràsia de cada moment. L’investigador i historiador Pere Barreda ha resseguit la seva història en el llibre Casinos i festes tradicions a la vella Platja d’Aro. Un treball que repassa totes les entitats, des dels casinos fins a les mutualitats que es van crear –només al barri de Fenals a principi de segle ja en funcionaven quatre.

Testimonis del temps

Els casinos, en bona part, són unes entitats que contribueixen a fer-nos una radiografia de les disputes ideològiques del darrer segle, de la transformació urbanística o de la dualitat entre tradició i nous costums arran del cosmopolitisme aportat per turistes d’arreu d’Europa, com als municipis costaners. I sobretot ens mostren el treball de superació enmig de grans canvis sociològics. Nascudes a la França del segle XVIII, aquestes entitats van prosperar durant el segle XIX. Van fer el salt al nostre país empeses per la Revolució Industrial, liderada pel sector del tèxtil i, particularment, per la indústria surera empordanesa. Les relacions internacionals que comportava el negoci del tap i el cotó segurament van ajudar a introduir aquest model de societats. Com a conseqüència, el moviment associatiu es va implantar ràpidament i, a mitjan segle XIX, Agullana, Begur, Cassà de la Selva, Darnius, Llagostera, Maçanet de la Selva, Palamós, Palafrugell i Sant Feliu de Guíxols ja tenien casinos, i en molts casos, més d’un. Segons l’escriptor i periodista Gaziel, Girona era la província de tot Espanya que en tenia més.

Aquest dinamisme és el que ressegueix Barreda a Platja d’Aro. El 21 de novembre de 1888 es constituïa a Castell d’Aro el Casino Castellarenc, el més antic del municipi. El 1954, el casino va canviar l’estatge social. Es va adquirir un terreny al costat de la carretera i se’n va encomanar la construcció. Per finançar l’edifici, els socis havien d’aportar tres-centes pessetes en efectiu o bé el treball de sis jornals, o de tres, si s’aportava a més el carro. Un moment de gran efervescència perquè entre la fundació del Casino Castellarenc, l’any 1888, i la del Centre Democràtic Casal Castellarenc, el 1933, tots dos a Castell d’Aro, al veí Fanals d’Aro es constituïa també el Centro de Amigos El Progreso de Fenals –antecessor de l’Avenir Fanalenc– després Porvenir Fanalense. El 1964 l’Ajuntament de Platja d’Aro va impulsar la campanya promocional: El amor se cita en Playa de Aro. Una iniciativa que ens parla de com la població es va a convertir en un referent turístic. Però els casinos també van jugar un altre paper, i molt rellevant, si es té en compte la idiosincràsia d’aquests municipis: el suport constant a tenir cura de la cultura i de festes tradicionals, com ara el carnaval, la festa major, l’aplec de Sant Marc, però també de l’esport.