L’Amical de Mauthausen alerta sobre els discursos d’odi “sense filtres” a les xarxes

L’associació de víctimes del nazisme Amical de Mauthausen ha alertat que la difusió “sense filtre” de discursos d’odi a les xarxes socials “posen en perill la pau” i la conservació “dels drets aconseguits per la lluita” de les generacions anteriors.

En un manifest amb motiu del dia internacional en memòria de les víctimes de l’Holocaust, l’entitat recorda que “el nazisme va inocular en la societat el rebuig i l’odi cap als col·lectius estigmatitzats, amb la difusió de mentides i faules”. Una difusió que es va amplificar a partir del 1933 quan Adolf Hitler va arribar al poder i va poder utilitzar les eines l’Estat alemany, “corrompent les seves estructures garantistes” i convertint l’aparell de propaganda del Reich “en un arma imprescindible per a difondre les seves polítiques d’odi cap als col·lectius perseguits”, com els jueus, gitanos, homosexuals, els enemics polítics o les persones amb disfuncions mentals i/o físiques, entre altres.

“Volem denunciar, un cop més, el perill dels actuals discursos d’odi que, recolzant-se en mentides, estereotips i faules, es difonen sense filtre a les xarxes socials, i posen en perill la pau i la permanència dels drets aconseguits per la lluita de generacions d’homes i dones que ens van precedir”, adverteix el manifest.

L’Amical de Mauthausen subratlla que la ideologia nazi no va ser néixer només del pensament de Hitler sinó que va necessitar “la participació còmplice i corresponsable d’amplis sectors de la societat culta”, com “pensadors, historiadors, juristes, economistes”, per a la seva “elaboració teòrica” i l’“aplicació pràctica”.

El manifest assenyala que “tot això no hauria estat possible sense la participació activa i passiva d’amplis sectors de la població civil que es debatia enmig d’una crisi econòmica i social”. Un context que, segons l’Amical, va ser el “veritable brou de cultiu perquè el Partit Nacionalsocialista escampés la seva ideologia”.

L’entitat es pregunta si “vuitanta anys després” de l’alliberament dels camps nazis i del final de la Segona Guerra Mundial “la humanitat ha après les lliçons del passat”. I constata que, malgrat la resposta internacional a aquells fets que es va plasmar a la Declaració Universal dels Drets Humans, aprovada per l’ONU el 1948, “les últimes dècades contradiuen aquelles bones intencions”. “Assistim a l’enquistament de situacions d’injustícia o a l’aparició de conflictes armats amb efectes destructius sobre la població civil a Gaza, el Líban, Ucraïna, Somàlia, l’Afganistan o el Iemen. La comunitat internacional sembla impotent i incapaç per a trobar vies de solució pacífiques i evitar més morts inútils”, lamenta l’escrit.