Recuperats dels Encants

Una data (“Girona, 2-7-1945”) i fotografies en blanc i negre d’una noia retratada a l’interior i a l’exterior d’una sabateria. La noia es fica les mans a les butxaques d’un vestit de màniga curta i amb botons i somriu tímida a la càmera. Riu juganera a la foto de l’interior, en un joc de miralls, entre fotògraf i dependents de l’establiment, una sabateria “de luxe” amb el nom de Calçats Rigau, que es va obrir el 1940, situada, en el nomenclàtor franquista, al carrer General Primo de Rivera, l’actual carrer Nou de Girona.

La foto de la jove davant de l’aparador va cridar l’atenció a l’arxivera Imma Costa, de l’Arxiu Històric de Girona (AHG), perquè la sabateria apareixia fotografiada diverses vegades en un àlbum familiar que va arribar ensobrat, l’any passat, a les dependències de l’arxiu gironí, situat a la plaça de Sant Josep. Els l’enviava Josep Maria Grau Pujol, un arxiver jubilat, que havia treballat més de trenta anys a l’AGH i que, als Encants de Barcelona, havia adquirit un àlbum amb 134 fotografies on hi havia estampat “Girona-Figueres”. D’aquí, va pensar, podria ser d’interès per als col·legues gironins.

Totes les fotografies estaven datades i localitzades amb anotacions manuscrites al marge dels fulls, però en molts pocs casos hi figurava el nom de pila de les persones que hi apareixen, com ara “baba Adelaida” o “babu Francisco”, explica Costa. A partir d’aquestes primeres dades, l’arxivera va enfilar una recerca a través dels catàlegs digitalitzats dels arxius i la consulta digital dels padrons municipals de Figueres, dels de la contribució industrial de Girona, dels llibres parroquials i de la premsa històrica digitalitzada a l’Arxiu Municipal de Girona, per poder reconstruir part d’una història familiar perduda entre els objectes vells dels Encants i posar nom i cognom, entre d’altres, a la jove de l’aparador de la sabateria: Montserrat Rigau Cabús. No és la seva feina, reconeix Costa, però així donava valor als recursos digitals disponibles per fer recerca i no limitar-se a arxivar el document, fruit d’una donació, amb una frase excessivament genèrica, neutra, gens personal: “Àlbum familiar en blanc i negre.”

Les primeres dades que va aconseguir indiquen que el matrimoni format per Francesc Cabús Pòlit i Adelaida Cortada Gimbernat vivia a Figueres entre finals del segle XIX i principi del XX, amb dos fills: Àngela i Cebrià. L’Àngela es va casar, el 1919, amb Miquel Rigau Sala, de Banyoles, i van tenir, com a mínim, dos fills: l’Antoni, nascut el 1922, i la Montserrat, nascuda el 1929, que és, precisament, la persona que surt retratada més vegades a l’àlbum. A partir del 1950, ja no hi ha més dades de la família. Als fons de la Magistratura de Treball de Girona, es va localitzar un expedient, del 1945, d’acomiadament d’una dependenta de la sabateria en què figura el nom de la propietària de l’establiment: Àngela Cabús Cortada.

És un àlbum de la quotidianitat de la postguerra amb fotografies comunes: berenades en clarianes d’un bosc, a Rocacorba el 22 d’abril del 1945, i noies passejant de bracet pels carrers, recolzades a la barana de les escales de la catedral de Girona, de l’antiga estació del tren de la Renfe i de l’edifici en construcció del Banc Popular a la gran via de Jaume I. Escenes de vida que també mostren els canvis a la ciutat, del paisatge humà i urbà.

Les dates i el context, recorda l’arxivera, són molt importants en el treball d’identificació. Queden preguntes, indica: qui és el fotògraf o la fotògrafa? Què va ser de la família? La història és incompleta, però el primer punt s’ha embastat perquè algú, curós amb aquest material sensible, els va rescatar del mercadeig dels Encants.