Un treball de recerca documenta 17 prostíbuls a Tremp i 4 a la Pobla de Segur

La historiadora Joana Franch ha documentat 17 prostíbuls a Tremp i 4 més a la Pobla de Segur entre el 1913 i el 1936 per l’arribada de l’empresa La Canadenca al Pallars Jussà, on va construir l’embassament de Sant Antoni i la central de Talarn. L’impacte social i econòmic que va tenir La Canadenca ha estat ha estat objecte de diversos d’estudis acadèmics i tècnics. La capital del Pallars Jussà, que aleshores tenia 2.500 habitants, va rebre uns 4.000 treballadors. Segons recull L’ACN, això va contribuir a la creació de prostíbuls, que ara Franch ha documentat en la recerca La prostitució al Pallars en temps de les hidroelèctriques.

De fet, noms com La casita Blanca, La Flor de dia, La Bombilla o el carrer de l’Alba són encara a la memòria d’alguns veïns. Franch ha explicat que la majoria dels prostíbuls eren regulats per llei, les anomenades cases tolerades, però altres eren clandestins i hi havia els cafès cantants, que eren bars amb cambreres i habitacions a la primera planta. En aquella època la prostitució estava regulada i els edificis passaven les seves inspeccions, les noies tenien les cartilles sanitàries i els negocis un registre de les noies que hi treballaven.

L’edat legal per treballar era els 23 anys i per a la historiadora “és molt curiós” que l’edat de la majoria de les noies era 23 i algunes arribava fins als 30. Aquest fet fa pensar que moltes mentien amb l’edat per poder treballar. El 95% de les noies eren solteres, segons la informació que apareixia als registres dels prostíbuls. Pel que fa al sou, cobraven 5 pessetes per jornades que començaven a les 12 del migdia i s’allargaven fins a la nit.

Aquestes noies van arribar al Pallars paral·lelament amb l’arribada dels treballadors de La Canadenca, que es va establir a la comarca el 1911. Però van finalitzar les obres, molts dels treballadors van marxar i els prostíbuls van seguir. A tall d’exemple, Franch afirma que l’any 1936 en un sol prostíbul hi havia 67 noies treballant.

A les cartilles sanitàries, que eren obligatòries per treballar, hi apareixia tota la seva informació: nom, cognom, edat, procedència i informe sanitari. Pel que fa a la procedència la majoria eren de Catalunya, Aragó i València. Unes poques eren de França i el Brasil. Un cop la noia deixava de treballar a aquests edificis, la seva cartilla sanitària es trencava i es feia desaparèixer, “per dignificar a la noia”, ha dit Franch.