Cinc alcaldes parlen de Girona, que commemora que fa 2.100 anys

El rei Pere II

Una de les conductores de l’acte, la periodista Berta Artigas, ha recordat que en la mateixa data d'avui, però de l'any 1284, el rei Pere II va concedir a la ciutat de Girona els privilegis perquè es dotés d’autogovern. Tal com està documentat, en llatí, a l’Arxiu Municipal, el monarca “atorga a la ciutat de Girona les modalitats de la seva organització política, fiscal, econòmica, edilícia, jurídica i militar”.

Avui fa 741 anys d’aquell privilegi i l’acte, que també ha conduït el periodista Said Sbai, ha conduït la taula rodona cap a les qüestions més candents com són la mobilitat, l’habitatge o la crisi climàtica. Joaquim Nadal, l’alcalde més longeu dels participants, ha estat incisiu en referir-se, per exemple, abordar l’emergència climàtica és posar en marxa, un altre cop, la incineradora de Campdorà, cosa que serà aquest any 2025, ha dit Salellas, o tenir endreçades les naus del carrer Barcelona, algunes de les quals en un estat de gran abandonament.

Els canvis accelerats de la societat també han tingut cabuda en el debat d’avui. Marta Madrenas s’ha referit a l’envelliment progressiu de la població, al campus de Salut del Treta i al fet que la intel·ligència artificial capgira les coses i fins a quin punt “l’ús de les dades” significa una limitació de les llibertats.

Cotxes autònoms i drons

L’alcalde i president de la Generalitat Carles Puigdemont també s’ha referit al desenvolupament tecnològic com una de les qüestions a tenir en compte per plantejar la Girona del 2100, ara que la ciutat fa 2.100 anys. Puigdemont ha parlat que els cotxes autònoms i el drons formaran part de la normalitat i definiran la Girona del futur, també.

Lluc Salellas, l’actual alcalde, ha parlat de l’àrea urbana i de la necessitat de fer pàrquings dissuasius en municipis veïns perquè a Girona no hi ha prou espai. L’Ajuntament en projecta un a Domeny i un altre a Mas Gri, però s’ha de plantejar compartir amb altres municipis mesures de mobilitat. Compartir amb altres ajuntaments veïns no és tan fàcil, ha recordat Nadal perquè els plans urbanístics entre municipis dels voltants són molt diferents.

Pagans ha recorda com l’actual pla general és del 2002 i quan s’actualitzi s’ha de fer en clau d’àrea urbana i incloent-hi “nous serveis de salut i habitatge per a viure-hi, amb noves formes residencials comunitàries”. Sobre habitatge, Madrenas i Nadal han compartit la necessitat de fer promocions d’habitatge públic i, en el cas del primer alcalde des del 1979, ha parlat de “sol privat amb percentatge obligat de lloguer”.

La gestió de les escombraries i del turisme també han estat tractats. No han generat tanta controvèrsia com la que han patit els veïns, almenys en l’acumulació de deixalles. Hi ha hagut un cert consens que el turisme, de moment, és equilibrat, tot i l’acumulació de pisos turístics al Barri Vell i al Mercadal. I l’actual batlle s’ha referit a desenvolupar altres activitats més enllà del turisme.

Burocràcia i ocupació

Per això, potser caldria “oxigenar l’administració”, en paraules de Nadal, o posar fi a “l’excessiva burocràcia normativa”, ha dit Madrenas. És el que ha permès, entre altres raons, que un veí de Girona hagi de viure la situació de tenir ocupes a casa seva mentre esperava la llicència d’obres de la reforma de l’habitatge. Això, a principis del 2025.