Reivindiquen la senyalització de les rutes de la llibertat

La Fundació Reeixida ha reclamat avui dissabte des de Vilamaniscle la senyalització de les rutes de la llibertat, una xarxa de camins fronterers traçats per independentistes catalans a l’inici de la Segons Guerra Mundial. Com informa ACN, prop de 650 persones, incloent-hi presidents de la Generalitat, alcaldes, diputats al Parlament, historiadors, docents i entitats memorialístiques, han signat la petició que s’ha fet pública a l’acte celebrat a l’Espai l’Airola. “La importància de les rutes de la llibertat és que expliquen una història que no s’ha explicat: persones que el juliol del 1939 tornen a Catalunya per lluitar contra el feixisme i ajudar a escapar gent que s’escapa dels nazis”, afirma Oriol Falguera, president de Reeixida.

L’acte, en el que han assistit més d’un centenar de persones, ha arrencat a dos quarts de dotze amb una actuació musical del grup Cants de Llibertat de Terrassa. A les dotze, ha començat l’acte institucional amb la lectura del manifest a càrrec del president Quim Torra. Elaborat amb el suport de diverses institucions, el manifest ha demanat als Ajuntaments, Consells Comarcals i Diputacions, així com a organismes com la Generalitat de Catalunya, el Memorial Democràtic i el Museu de l’Exili, que es dugui a terme la senyalització d’aquestes rutes a les poblacions implicades.

Les rutes de la llibertat van travessar el Pirineu de nord a sud i van permetre escapar als qui fugien del règim nazi durant la Segona Guerra Mundial. Les rutes han estat presentades al Museu Memorial de l’Exili de la Jonquera i al Museu d’Història de Catalunya, així com a la Universitat de la Sorbona de París i a càrrecs del Parlament britànic a Londres. Ara, després de tres anys presentant el projecte, la Fundació Reeixida demana a les institucions “retre homenatge a aquests herois, que van salvar vides i s’han de reconèixer”.

“Els fills i filles dels quatre primers passadors que van combatre el feixisme i van ajudar a la democràcia encara són vius”, explica el president de la Fundació Reeixida, Oriol Falguera, que recull que després del que ha costat localitzar totes famílies, es mereixen veure com se’ls homenatgi. Una d’aquestes persones és Montserrat Vilà, filla de Francesc Vilà Sales, que va travessar la frontera catalana l’any 1939 i que ha compartit la seva experiència durant l’acte.

“El meu pare, que estava amagat a Perpinyà, va decidir amb un grup de companys resistents tornar a la Catalunya ocupada per Franco per organitzar a Barcelona la resistència per si els aliats guanyaven la guerra”, detalla Vilà. Aquest primer grup de resistents planta la llavor perquè es constitueixi un any més tard a París el Front Nacional de Catalunya.

“Es van dedicar a ajudar gent a passar la frontera per la muntanya a canvi de res, ho feien per humanitat i per col·laborar amb els serveis secrets nord-americans, britànics i francesos”, relata i diu que tota aquesta història l’ha descobert gràcies a la Fundació Reeixida. “No en sabia absolutament res perquè els que van perdre la guerra van perdre la veu”, afirma.

Això va canviar fa dos anys, quan Montserrat Vilà va veure una fotografia del seu pare a la premsa. “Vaig començar a investigar i era un cartell d’una xerrada que organitzava la fundació a Santa Coloma de Cervelló (Baix Llobregat), on havia nascut el meu pare”, explica. Allà van descobrir que el seu pare era del primer grup que havia tornat de l’exili i havia ajudat “a centenars de persones a fugir del nazisme”.

Les rutes de la llibertat estan penjades a l’aplicació Wikiloc perquè tothom els pugui recorre, però des de la Fundació Reeixida insisteixen en la importància que es reconeguin des de les institucions i se senyalitzin “tan aviat com sigui possible” per recuperar memòria històrica. L’acte també ha comptat amb la participació de l’entitat memorialística Triangle Blau.