ESTAT FRANCÈS
La filla de Gisèle Pelicot alerta de l’extensió de la submissió química
Caroline Darian publica ‘I vaig deixar de dir-te pare’ (Edicions 62), un relat en primera persona del cas que li ha canviat la vida
La filla de Gisèle Pelicot, la dona abusada sexualment durant 10 anys pel seu marit i desenes d’homes més mitjançant la submissió química en un cas que va commocionar més enllà de l’Estat francès, denuncia que aquesta pràctica delictiva està més estesa en l’esfera intrafamiliar i social del que se sol imaginar. “Fa un anys, pensàvem que era una cosa que només passava en les sortides nocturnes, discoteques i moments de festa, però no és així”.
Caroline Darian, “filla alhora de la víctima i el seu botxí”, ho ha denunciat aquest matí en una roda de premsa virtual amb motiu de la traducció del seu llibre I vaig deixar de dir-te pare (Edicions 62), en què explica tot el daltabaix emocional i psicològic que ha viscut des que va descobrir la turbulenta història que va patir Gisèle i, per extensió, tota la seva família.
Darian assegura que la insubmissió química, contra la qual ha fundat una associació , és un “problema de salut pública” i, en aquest sentit, alerta sobre la falta de preparació dels professionals sanitaris per atendre uns casos de què es té un total desconeixement. També critica la “soledat” i l’“aïllament” que senten les dones que han patit aquestes agressions i que, “després de denunciar a comissaria, s’han de buscar elles soles els recursos terapèutics i legals per fer valer la seva condició de víctimes”.
El llibre, del qual es prepara la traducció a fins a 18 idiomes, l’ha ajudat a posar ordre al sisme emocional que ha capgirat la seva vida i a preparar-se per al judici, que va acabar el desembre en un tribunal d’Avinyó amb una sentència de condemna a 20 anys de presó per a Dominique Pelicot, i a penes d’entre 3 i 15 anys per a la resta d’acusats, homes de diverses edats als quals el marit va oferir violar Gisèle a canvi de poder ser filmats cometent l’agressió. “A Dominique li ha caigut el que li corresponia, la pena màxima [prevista per la llei francesa], i a la resta, molt per sota del que havia demanat la fiscalia”, constata lacònica Darian.