SOCIETAT
Demanen un cop de mà per rehabilitar les masies buides al poble
Gràcies a un estudi finançat per la Diputació, l’Ajuntament revela que a les Llosses hi ha 10 habitatges buits i 38 per a arreglar
L’Ajuntament de les Llosses (Ripollès) vol reactivar la rehabilitació d’habitatges buits i demana ajuda a les administracions. Un estudi finançat amb un ajut de la Diputació de Girona i del Consell Comarcal xifra en 154 les cases habitades mentre que també n’hi ha 38 per arreglar i 10 més de buides. “Que ningú es pensi que ara se’n poden disposar” perquè la majoria són masies que necessiten fer-hi millores, remarca l’alcalde, Jaume Cuní, en declaracions a l’ACN.
El petit municipi del Ripollès ha vist com, en cent anys, ha passat de 1.500 habitants als 200 actuals. No tenen nucli urbà i totes les masies estan repartides en vuit veïnats. Reclamen també ajuda per millorar les connexions amb les cases i poder atraure noves famílies.
L’Ajuntament de les Llosses sap molt bé que, sense habitatge disponible, és impossible atreure noves famílies al municipi. Per això, des de fa uns anys van començar a dedicar esforços per conèixer la situació real del parc d’habitatges i identificar les principals problemàtiques a solucionar, com l’elevat cost de la restauració. Això passa també, segons l’alcalde, per explorar noves formes com les cooperatives d’habitatge entre d’altres. “Hem d’inventar entre tots noves formes”, admet Cuní.
Presentació
Aquest divendres han presentat els resultats de l’estudi als veïns. El que s’ha fet, al marge de les dades, ha estat un esbós del catàleg dels habitatges -s’ha identificat la propietat, tipologia i situació- i s’ha vist que en total hi ha 348 cases. D’aquestes, 154 estan habitades mentre que 38 s’han d’arreglar i 10 més estan buides. També n’hi ha 43 més en estat de ruïna i 103 que només en queden restes. Pel que fa als usos, més de la meitat són de segona residència (un 54%) enfront d’un 46% d’ús habitual.
Per no crear “falses expectatives”, l’alcalde subratlla que ara mateix no hi ha habitatge de lloguer disponible i que la gran majoria de les cases buides o pendents de rehabilitar no estan per anar-hi a viure. Algunes, a més, tampoc estan a la venda. Això complica encara més una situació que, malgrat tot, estan decidits a entomar. “Si ens en sortirem, no ho sé, però hem de picar pedra per aquí”, admet l’alcalde.
Ara que tenen les dades, volen escoltar els veïns per veure quines opcions hi hauria i, al mateix temps, demanar facilitats a les administracions perquè “els tràmits siguin més fàcils i més econòmics”. Calculen que una casa en mal estat pot arribar a necessitar tres anys de tràmits per poder-la arreglar. En el cas d’aquest municipi, les masies estan aïllades, són grans -de 100 i 150 m per planta i fins a tres pisos algunes- i molt costoses de rehabilitar. “Voldríem gent que vingués a fer activitats lligades al territori, de transformació de productes o fins i tot fer teletreball”, detalla. Només així, remarca, podran recuperar “el mosaic del paisatge” i revertir l’abandonament de pastures i camps. Són el municipi amb més extensió a comarques gironines, 114 km². En aquest sentit, també creuen que caldran ajuts per obrir accessos i millorar la connexió de les cases. Incloure les ruïnes a un futur catàleg de masies és una altra de les peticions per evitar que se segueixin degradant.