societat
Càritas i ESADE avisen que viure en habitacions rellogades s’està fent crònic
Les entitats alerten que hi ha persones que viuen des de fa més de 10 anys en habitacions rellogades
L’informe planteja desgravacions fiscals i garanties de cobrament perquè propietaris lloguin a preus més assequibles
Un informe de Càritas Barcelona i ESADE adverteix que el relloguer d’habitacions ha passat de ser una “solució transitòria” a una situació “cronificada”. Hi ha persones que fa més d’una dècada que viuen amb aquests sotsarrendaments. L’estudi, fet amb entrevistes a 50 persones, majoritàriament dones, remarca que les persones que viuen en una habitació rellogada es troben en situació d’inseguretat jurídica perquè, en la majoria dels casos, no hi ha cap contracte per escrit. En els casos analitzats, també se’ls nega l’empadronament i accés a serveis bàsics i tràmits administratius. Una de les propostes que fa l’estudi són desgravacions fiscals i garanties de cobrament perquè propietaris lloguin els habitatges a preus més assequibles.
Entre les persones ateses per Càritas Barcelona, l’informe subratlla que viure en habitacions rellogades era abans una “situació transitòria”, però remarca que en els darrers anys està passant a ser cada cop més una “solució permanent”. “Aquest conjunt de dinàmiques contribueix a la marginalitat de les persones en situació més gran de vulnerabilitat en mercats laborals i d’habitatge informals i precaris”, diu l’informe. Viure en aquesta situació, alerten des de Càritas Barcelona i ESADE, genera inseguretat i inestabilitat, ja que es basa en la majoria dels casos en acords verbals sense cap contracte i provoca problemes per a l’empadronament. També té un impacte en la intimitat i en la qualitat de vida de les persones i es generen situacions de relacions de poder i restriccions en l’ús dels espais compartits. També té efectes en la salut mental i emocional de les persones, pot conduir a situacions l’aïllament i té un impacte en la criança i el desenvolupament dels infants i adolescents.
Drets vulnerats “sistemàticament”
Un dels autors de l’estudi, Guillermo Oteros, tècnic de l’Observatori de la realitat social de Càritas Diocesana de Barcelona, ha assegurat que les persones que viuen en habitacions rellogades pateixen una “situació molt dura” en què “sistemàticament se’ls vulneren drets bàsics”. Oteros ha dit que el temps en què les persones viuen en habitacions rellogades és “molt variable”, però ha indicat que hi ha persones que fa més d’una dècada que es troben en aquesta situació. El tècnic de l’Observatori de la realitat social de Càritas Diocesana de Barcelona ha apuntat que cal “garantir l’accés a un habitatge digne” i ha plantejat la necessitat d’ampliar el parc públic de lloguer social, així com “explorar alternatives amb propietaris” per no “seguir la tendència del mercat”, com ara desgravacions fiscals o copagaments perquè lloguin a preus més assequibles.
Advertència sobre la regulació
Ignasi Martí, director de l’Observatori d’habitatge digne d’ESADE ha afegit que l’informe vol donar “visibilitat” a un fenomen “invisible” que és “molt preocupant”. Martí ha remarcat que és difícil quantificar les persones que viuen en habitacions rellogades perquè són “situacions invisibles”. Càritas atén unes 50.000 persones que viuen en habitacions rellogades a tot Catalunya, però Martí creu que la xifra total de persones que tenen aquests tipus de sotsarrendament és més elevada.
El director de l’Observatori d’habitatge digne d’ESADE ha assegurat que la solució és “complexa”, com també creu que ho és el debat sobre la regulació. Ha advertit que hi ha un “risc important” perquè per a moltes persones és “l’opció abans d’anar al carrer o ocupar”. “Regular, en alguns casos, pot ser molt perillós”, ha avisat.
“Se senten reprimits”
La Catherine fa tres anys que va arribar a Barcelona. Procedent de Colòmbia, ha explicat que viu amb el seu fill de dos anys en una habitació rellogada, a la qual estan “limitats”. Arran d’aquesta situació, el seu fill té por als espais grans, vol estar només a l’habitació i no li agrada interactuar amb més gent. “Quan la porta (de l’habitació) està oberta, la tanca”, ha dit. “Quan hi ha un menor és molt complicat”, ha alertat la Catherine, que va llogar una habitació més gran després que el seu fill nasqués amb dificultats que el van mantenir més d’un mes a l’hospital. “Vaig passar l’embaràs en un sofà”, ha indicat.
Al seu torn, Birggith, també de Colòmbia, viu amb el seu marit i els seus dos fills adolescents en una habitació rellogada, i ara per ara no veu perspectiva que això pugui canviar. Ha afirmat que la persona que els lloga l’habitació no vol que surtin d’aquest espai, no permet que els seus fills estiguin al lavabo molta estona i es queixa per qualsevol soroll. “No l’importa fer sentir malament als nens”, ha assenyalat. Els seus fills, ha apuntat la Birggith, estan “emocionalment massa afectats” per la situació. “Se senten reprimits”, ha dit.