Dotze municipis del Ripollès tenen més de 760 habitatges buits

Dotze municipis del Ripollès tenen 768 habitatges buits i 197 solars sense edificar. Així ho indiquen els estudis que s’han fet de forma coordinada a cada municipi durant el 2024 des del Consell Comarcal del Ripollès, el Departament de Territori i amb el suport de la Diputació de Girona. L’objectiu final era conèixer la realitat del parc d’habitatges per poder millorar-ne la gestió i fomentar la mobilització per a ús residencial. Sant Joan de les Abadesses i Campdevànol és on n’hi ha més –248 i 120, respectivament–. En canvi, si es té en compte la proporció respecte al total d’habitatges, Les Llosses i Queralbs estan al capdavant, amb un 23,7% de buits (un total de 48) i un 14,3% (54), respectivament.

Les dades s’han donat a conèixer aquest dimarts, a través del conseller de Gestió pressupostària del Consell Comarcal del Ripollès, Sergi Albrich. Els estudis s’han fet durant el 2024 als següents municipis: Les Llosses (48 habitatges buits), Queralbs (54), Sant Joan de les Abadesses (248), Setcases (41), Vilallonga de Ter (75), Pardines (17), Campdevànol (120), Llanars (49), Campelles (12), Planoles (24), Toses (17) i Ribes de Freser (63). En relació amb la tipologia, s’ha vist que la majoria són de titularitat privada –un 83%– mentre que un 10,7% són públics.

El Departament de Territori va coordinar els estudis als sis municipis de la Vall de Ribes i els sis restants, des del Consell Comarcal del Ripollès amb el suport de la Diputació de Girona tot compartint els mateixos criteris tècnics.

Les dades obtingudes es bolcaran en una base comuna sobre l’habitatge al Ripollès. A banda d’aquests 12 municipis, actualment ja hi consten les dades de Molló, Vallfogona del Ripollès i Gombrèn amb estudis fets amb anterioritat. Durant aquest any, està previst que es coordinin també estudis d’habitatges buits a Ripoll, Camprodon, Ogassa i Sant Pau de Segúries, completant-se així el total de municipis del Ripollès.

Segons el Consell Comarcal, aquest cens ha de permetre als ajuntaments “prendre decisions” amb informació actualitzada del parc d’habitatges i traçar estratègies per buscar fons públics que permetin mobilitzar i rehabilitar habitatges.