GIRONA
La nova zonificació escolar a secundària “equilibra” els centres
El curs escolar 2024/2025 és el primer amb la nova zonificació escolar a secundària a Girona. La ciutat es va partir en dues meitats de manera horitzontal i ara hi ha la zona A (al nord) i la zona B (al sud) –abans, n’hi havia tres. Això ha permès que “hi hagi un equilibri de centres”, afirma la regidora d’Educació, Queralt Vila (Guanyem), tenint en compte l’alumnat nou que ha arribat des de principi de curs, el mes de setembre, entre altres qüestions.
La introducció de la nova zonificació a secundària ha ajudat “molt a trobar aquest equilibri i combatre la segregació escolar, pensant a curt i a mitjà termini”, hi afegeix la regidora. Cada escola de primària té tres instituts (públics) referencials, mentre que cada institut té una desena de centres d’on prové l’alumnat.
De dos a tres
Dos dels casos consultats són el Bosc de la Pabordia i el Carme Auguet, al barri de Pont Major. Ara, l’alumnat del Bosc de la Pabordia pot anar als instituts Montilivi, Ermessenda i Santiago Sobrequés i el del Carme Auguet pot triar entre el Vicens Vives, el Carles Rahola i el Santa Eugènia. Al Carme Auguet abans tenien a l’abast el Narcís Xifra, un centre que quedarà sense Educació Secundària Obligatòria (ESO) d’aquí a dos cursos. Abans de la nova zonificació, el Bosc de la Pabordia i el Carme Auguet no tenien l’opció del Sobrequés i del Santa Eugènia, respectivament. Ho confirmen representants de les famílies. “S’ha diversificat més”, afirmen representants de l’AFA del centre de Palau-sacosta.
La zonificació va arribar acompanyada de sessions de formació als tutors de sisè de primària, “no només per explicar aquests canvis, sinó també per acompanyar les famílies”, recorda la regidora. Aquest curs, es repetiran. A infantil i primària, hi ha una nova zonificació des del curs 2021/2022.
La zonificació de secundària és una de les mesures del pla per a l’equitat educativa que implementa l’Ajuntament des del 2021. Amb dades del curs 2021/2022, el 28,45% de l’alumnat dels centres públics de secundària de Girona tenia necessitats específiques de suport educatiu (NESE). El percentatge als centres privats era del 21,19%, la mitjana en el conjunt de la ciutat, del 25,24% i la mitjana a Catalunya, del 19,15%.
L’institut més gran
L’institut més gran és el Montilivi, que el curs 2023/2024 tenia 1.830 alumnes (730 entre ESO i batxillerat i 1.100 de cicles de formació professional). El seu director, Rubén Pino, assenyala que la zonificació de secundària afavoreix els desplaçaments més a prop, però es pregunta fins quin punt no genera una frontera interna. Hi afegeix que el canvi més destacable és l’adscripció dels centres de primària.
Al director de Montilivi el preocupa com afectarà la reducció demogràfica dels últims anys les ràtios per aula. Pino explica que, a la majoria de centres, a batxillerat sol haver-hi 35 alumnes per aula i a ESO, una trentena. Admet que en la planificació també haurà d’intervenir la Generalitat.
A Girona, hi ha set instituts públics de secundària i estudis postobligatoris: Montilivi, Santiago Sobrequés, Vicens Vives, Carles Rahola, Ermessenda, Narcís Xifra i Santa Eugènia.
Amb dades del 2019, incloses en el pla per a l’equitat, Girona és la tercera ciutat de Catalunya amb més contrastos socioeconòmics en municipis de més de 50.000 persones, per darrere de Barcelona i Badalona, agafant la dada de l’índex socioeconòmic territorial (IST).