La ‘solució’ per a la Casa Orsola no posa quasi ningú d’acord

L’acord entre l’Ajuntament de Barcelona i Hàbitat 3 per resoldre el conflicte dels desnonaments a la Casa Orsola amb la compra de la finca per 9,2 milions d’euros no sembla haver acontentat tothom. Ni tan sols el Sindicat de Llogateres, impulsor de les protestes que han precipitat la intervenció municipal, que assegura haver-se sentit exclòs de les negociacions.

Mentre el ministre de Cultura, Ernest Urtasun, aplaudia l’operació, tot advertint, però, que “el problema va més enllà d’aquest edifici” i que convé blindar la mesura de l’alcaldia d’Ada Colau de reservar per al lloguer social el 30% dels nous pisos o rehabilitacions, Junts per Barcelona creu que la mesura és “una molt mala notícia” pensant en les polítiques d’habitatge que necessita Barcelona. En aquest sentit, Damià Calvet ha criticat la “improvisació” amb què s’ha abordat el conflicte, atenent les peticions “de qui més crida”, siguin “el Sindicat, els Comuns o algunes famílies no vulnerables”, ha precisat. Si s’ha arribat a la situació present de crisi de l’habitatge, raona Calvet, és per anys de polítiques “nefastes” de Colau i Jaume Collboni, i ha assegurat que l’operació de compra genera “més preguntes que respostes” i, a més, és “insostenible” en termes econòmics. “Respon a estrictes criteris de justícia social o arriba l’administració i, a cop de talonari, resol el problema d’unes quantes persones?”, ha reflexionat pensant en “les famílies vulnerables de Barcelona en llista d’espera per obtenir habitatges socials”.

La seva valoració és del tot contrària a la de Gemma Tarafa, de Barcelona en Comú, per a qui la compra de Casa Orsola és una “victòria” ciutadana i “una gran victòria” del Sindicat de Llogateres. La portaveu del grup municipal dels Comuns ha assegurat que mitjançant el tanteig i retracte es van evitar durant el mandat anterior “51 cases Orsola”. De tota manera, opina que cal anar amb compte que la compra “no sigui una cortina de fum de Collboni per aprovar, per la porta del darrere, el desmantellament del 30%”.

ERC, per a seva banda, ha tirat d’hemeroteca per fer valdre la mediació del Síndic de Greuges de Barcelona, David Bondia, i recordar que el 2021 els republicans ja van exigir l’adquisició de la finca. La presidenta del grup republicà, Elisenda Alamany, ha constatat que la Casa Orsola és un “símbol de la lluita contra l’especulació” i que la compra és el resultat de la inversió “històrica” en polítiques d’habitatge de partits com el seu, que “han fet els deures”.

La CUP també ha celebrat que “s’ha guanyat una batalla”, però la diputada Laure Vega ha acusat l’alcalde, Jaume Collboni, de dur a terme “el rescat a un fons voltor que el poble havia posat contra les cordes”. En declaracions distribuïdes pel partit, la parlamentària anticapitalista també ha criticat que “el PSC de Collboni hagi tirat endavant la negociació d’esquena al Sindicat de Llogateres i a les veïnes”.

També la Taula del Tercer Sector Social ha celebrat la compra de la Casa Orsola i l’ha reivindicat com a “exemple” de col·laboració público-social per garantir el dret a l’habitatge, “fins i tot en zones urbanes tensionades”. A més, consideren que es tracta d’un model que permet que les administracions públiques i el tercer sector treballin conjuntament en l’atenció i acompanyament de persones en situació o risc d’exclusió social i que, en el cas de la Casa Orsola, “permet garantir el dret a accedir a un habitatge digne, assequible i accessible”.

Ho veuen del tot diferent l’Associació d’Agents Immobiliaris de Catalunya (AIC) i el Col·legi Oficial d’Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona, que avisen que l’acord entre l’Ajuntament i Hàbitat 3 estableix un “precedent preocupant” que perjudica la “seguretat jurídica”. En un comunicat, consideren que els propietaris, mentre no puguin gestionar “els seus immobles amb normalitat, poden veure’s forçats a despendre’s de les seves finques”, i han criticat el consistori per “haver cedit al xantatge” del Sindicat de Llogateres.

El propietari de la Casa Orsola, Albert Ollé, ha fet públic aquesta tarda un comunicat en el qual declara que “s’ha imposat la responsabilitat, el sentit comú i el respecte”, elements “indispensables per dialogar i assolir acords” i per “garantir els drets de tothom o una bona convivència cada dia”. Ollé aprofita per criticar el Sindicat de Llogateres, assegurant que mai no ha tingut la voluntat d’arribar a “cap acord ni trobar solucions per a cada un dels veïns”. “Això és el que amaguen darrere la seva màscara: la imposició com a finalitat i la violència com a estratègia”, afegeix.