Catalunya perd el 28% de la fauna salvatge els últims vint anys

La pèrdua de biodiversitat és un problema mundial. A escala global, es calcula que, els últims 50 anys, s’ha perdut el 73% dels individus de les espècies estudiades. A Catalunya, la pèrdua no s’està atenuant, però tampoc accelerant: la desaparició anual d’exemplars es manté en un 1,5%.

L’Observatori del Patrimoni Natural i la Biodiversitat adverteix que les poblacions d’animals forestals han de ser un objectiu prioritari de protecció i conservació, perquè, encara que aquests ambients s’ha considerat que estaven en expansió i maduració els últims anys, a Catalunya, la pèrdua d’aquests animals s’està accelerant.

Les dades s’han actualitzat en l’Índex Planeta Viu (LPI-Cat), que s’havia presentat per últim cop el 2022 i que, ara, ha afegit més informació sobre diverses espècies i territoris. Per primera vegada, s’hi han pogut incloure espècies marines, gràcies al seguiment de la biodiversitat marina que es duu a terme al cap de Creus i les illes Medes, a la Costa Brava.

Als ambients agrícoles, s’observa una pèrdua del 40% d’exemplars els últims 22 anys, mentre que, als boscos i els matolls, es queda en un 15%. Irònicament, als ambients agrícoles i els prats, s’observa una tendència menys negativa els últims 10 anys en comparació de les zones on habiten animals salvatges, malgrat el context general de pèrdua.

El diagnòstic general no és fàcil, perquè el panorama és divers segons la espècie: 164 espècies disminueixen, 70 estan creixent i les 119 restants no mostren tendències poblacionals significatives. Les papallones diürnes i els peixos, de què gairebé el 70% de les espècies perden exemplars, són els grups de fauna més afectats. En el cas dels mamífers, l’ós bru i el teixó tenen una població en augment, mentre que la ratapinyada de cova i el ratolí de camp estan en declivi.

Com a novetat, en aquesta edició s’han incorporat dades de 353 espècies, 32 més que en l’edició de fa dos anys. Ha estat el primer cop que s’han incorporat a l’índex el samaruc, un petit peix propi de les llacunes litorals, i la granota roja, un amfibi d’ambients freds. A més, com a innovació, també s’han recollit dades sobre l’evolució general de l’LPI-Cat, per esbrinar com havia evolucionat aquesta pèrdua en les poblacions. D’aquesta manera, la disponibilitat de més dades ha permès obtenir una imatge més fidedigna de la pèrdua que s’ha produït per ambients.

natura