Espadaler: “La Mina Canta atresora la nostra memòria democràtica”
El Govern preveu que el Parlament iniciï d’aquí a poques setmanes el debat de la llei de memòria democràtica. “La posarem a disposició de la cambra per ser discutida i aprovada i que tinguem un instrument més al servei de la memòria democràcia”, ha dit el conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, durant la seva intervenció a la commemoració del Dia Nacional de l’Exili i la Deportació, recollida per l’ACN. Enguany, s’ha celebrat a la Mina Canta de la Vajol pel paper que va jugar durant la Guerra Civil, quan es va utilitzar com a amagatall del patrimoni artístic i econòmic de la República. Durant l’acte, Espadaler també ha destacat “l’alineació entre administracions” que ha permès museïtzar el recinte.
El conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, ha anunciat –durant la commemoració del Dia Nacional de l’Exili i la Deportació– que el Parlament iniciarà el debat del projecte de llei de memòria democràtica el darrer Ple d’aquest mes o al primer de març, a tot estirar.
“Va ser un compromís amb l’anterior Govern, que tenia la llei en curs la darrera legislatura i va quedar aturada amb el canvi de Govern”, ha explicat Espadaler, que ha afegit que la intenció és que es pugui aprovar aviat i disposar “d’un instrument més al servei de la memòria democràcia”. Aquesta llei preveu el desplegament d’un règim sancionador per evitar l’enaltiment del franquisme, la humiliació de les víctimes i l’espoli a fosses i al patrimoni memorial.
La Mina Canta
Enguany, el Dia Nacional de l’Exili i la Deportació, que se celebra cada 5 de febrer, s’ha programat a la Mina Canta de la Vajol, també coneguda com la Mina d’en Negrín. L’elecció de l’espai no és casual, ja que la mina va jugar un paper clau durant la Guerra Civil com a punt estratègic a prop de la frontera amb França.
Construïda el 1937, és un dels espais de memòria més significatius de Catalunya, ja que va ser utilitzada com a dipòsit i punt d’evacuació d’una part important del patrimoni artístic i econòmic de la República. També es coneix com la Mina d’en Negrín, en referència al president del Govern republicà Juan Negrín López, impulsor de la construcció.
L’espai va tenir una doble funció: d’una banda, custodiar els béns i els fons econòmics de la Caixa de Reparacions, uns actius destinats a costejar els viatges dels refugiats a Llatinoamèrica i a mantenir-los els primers mesos; de l’altra, protegir el tresor artístic evacuat des de Madrid. Així, la Mina Canta és l’únic patrimoni arquitectònic dissenyat expressament per protegir el possible exili massiu de republicans.
Durant la seva intervenció, Espadaler ha lloat el llegat històric de l’espai que “actualment atresora la memòria democràtica i segueix fidel als seus orígens”. A més, el conseller de Justícia i Qualitat Democràtica ha volgut destacar l’aposta de l’Ajuntament de la Vajol i també de la Diputació de Girona, que hi ha aportat 194.000 euros, per poder arreglar l’espai i que segueixi viu.
En aquest sentit, ha celebrat “l’alineació entre administracions” que ha permès anar més enllà. Actualment, l’espai està museïtzat i obert al públic, a través de visites concertades del MUME. Amb motiu de l’homenatge, s’han inaugurat una exposició, que recorda els personatges que van formar part de la mina en els seus moments clau i un audiovisual, que recull la rellevància de l’espai durant la Guerra Civil. La inauguració d’aquests nous materials ha estat possible gràcies a una subvenció del Memorial Democràtic.
“Quan parlem de memòria democràtica parlem de veritat, de justícia i de restauració”, ha recollit Espadaler, que ha seguit dient: “tres qüestions importants orientades cap al mai més, que és l’objectiu últim i que permet repetir les barbaritats que s’han viscut i que, malauradament, encara es viuen a punts d’Europa”, ha lamentat.
L’acte, que ha acabat amb una visita al museu, ha comptat amb la participació de la presidenta del Consorci del Museu Memorial de l’Exili (MUME), alcaldessa de la Jonquera, Míriam Lanero, i l’alcalde de la Vajol, Joaquim Morillo. També hi han assistit el director general de Memòria Democràtica, F. Xavier Menéndez; el director del Memorial Democràtic, Jordi Font Agulló; el director del MUME, Miquel Aguirre; alcaldes i regidors de la comarca i de la Catalunya Nord, i representants de diverses entitats memorialistes del territori.
Dia Nacional de l’Exili i la Deportació
El 5 de febrer es commemora el Dia Nacional de l’Exili i la Deportació, una efemèride que recorda –des que va ser instaurada per la Generalitat, l’any 2017– el més de mig milió de persones que van emprendre el camí de l’exili, un cop acabada la Guerra Civil, fugint de la repressió franquista.
Els qui llavors eren màxims representants de les institucions republicanes –el president de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys; el president del Govern Basc, José Antonio de Aguirre; el president de la República espanyola, Manuel Azaña, i el president de les Corts espanyoles, Diego Martínez Barrio– van fugir de l’ofensiva franquista pel coll de Lli (la Vajol, Alt Empordà) juntament amb centenars de militars i civils, com el poeta Pere Quart o l’escriptora Mercè Rodoreda, entre d’altres.