Darrera missa, només per a les clarisses

La missa de dotze d’ahir, diu­menge, al Reial Mones­tir de Santa Maria de Pedral­bes va ser la dar­rera a la qual van assis­tir les mon­ges cla­ris­ses que hi viuen, d’una comu­ni­tat que hi és pre­sent des de fa 700 anys. De fet, la reina Eli­senda de Mont­cada va cons­truir el mones­tir per a elles, una volun­tat que ara ha topat amb una rea­li­tat con­tun­dent: la falta de voca­ci­ons, que ha fet que avui només que­din tres mon­ges i que la vida con­tem­pla­tiva al cenobi no es pugui man­te­nir. Sor Isaura, sor Pilar i sor Imma­cu­lada (ahir no hi era perquè tenia la grip) mar­xa­ran dis­sabte a un altre mones­tir de l’orde de Santa Clara, el que hi ha a Vilobí d’Onyar, a Girona. Sense elles, però, al mones­tir s’hi con­ti­nu­a­ran fent mis­ses, segons va dir ahir el mossèn que va anar a ofi­ciar, Alain Pitti.

La notícia que el tem­ple no es tan­carà va aga­far de sor­presa els fidels i també el diaca Joan Codi­nach, que fa 41 anys que assis­teix les mis­ses al mones­tir i que ahir estava con­vençut que quan es posava la casu­lla blanca ho feia per dar­rer cop. Es va que­dar parat quan mossèn Pitti va dir que no seria la dar­rera missa i el públic, també paradíssim, va reac­ci­o­nar aplau­dint amb força. La decisió, presa a dar­rera hora pel Bis­bat i de la qual ningú tenia notícia, però, no afecta les tres mon­ges. Sor Pilar, de 90 anys, ahir estava con­for­mada. Sor Isaura, de 66, no. “Estic molt trista”, va con­fes­sar. Va entrar al mones­tir als 17 anys i avui en té 66. “Hi he pas­sat la vida”, va expli­car, i no se’n sabia ave­nir, de dei­xar Bar­ce­lona, ciu­tat que estima tant i que tant ha foto­gra­fiat (és fotògrafa). En aca­bar la missa, Isaura, molt emo­ci­o­nada, va voler aco­mi­a­dar-se dels fidels, assi­dus de cada diu­menge, i de Bar­ce­lona.

Des que es va saber que les tres dar­rers cla­ris­ses mar­xa­ven del seu mones­tir de Pedral­bes (aquest diari va publi­car la notícia el 5 de desem­bre), les mos­tres d’afecte i de soli­da­ri­tat han estat contínues. Veïns i fidels van escriure una carta al papa Fran­cesc dema­nant que por­tes­sin més mon­ges al mones­tir perquè la comu­ni­tat fos més gran i no s’hagués de des­man­te­llar i a finals de gener es van mani­fes­tar amb espel­mes i pan­car­tes pel car­rer. Van reco­llir cen­te­nars de fir­mes i es van entre­vis­tar amb el car­de­nal Ome­lla, però no hi ha hagut res a fer. El dar­rer acte de les cla­ris­ses abans de mar­xar cap a ter­res giro­ni­nes serà dime­cres, festa de Santa Eulàlia i comiat popu­lar. L’alcalde i el con­sis­tori (i segu­ra­ment el car­de­nal) ani­ran a veure-les i a men­jar el mató que fan. Serà la dar­rera vegada.