Darrera missa, només per a les clarisses

La missa de dotze d’ahir, diumenge, al Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes va ser la darrera a la qual van assistir les monges clarisses que hi viuen, d’una comunitat que hi és present des de fa 700 anys. De fet, la reina Elisenda de Montcada va construir el monestir per a elles, una voluntat que ara ha topat amb una realitat contundent: la falta de vocacions, que ha fet que avui només quedin tres monges i que la vida contemplativa al cenobi no es pugui mantenir. Sor Isaura, sor Pilar i sor Immaculada (ahir no hi era perquè tenia la grip) marxaran dissabte a un altre monestir de l’orde de Santa Clara, el que hi ha a Vilobí d’Onyar, a Girona. Sense elles, però, al monestir s’hi continuaran fent misses, segons va dir ahir el mossèn que va anar a oficiar, Alain Pitti.

La notícia que el temple no es tancarà va agafar de sorpresa els fidels i també el diaca Joan Codinach, que fa 41 anys que assisteix les misses al monestir i que ahir estava convençut que quan es posava la casulla blanca ho feia per darrer cop. Es va quedar parat quan mossèn Pitti va dir que no seria la darrera missa i el públic, també paradíssim, va reaccionar aplaudint amb força. La decisió, presa a darrera hora pel Bisbat i de la qual ningú tenia notícia, però, no afecta les tres monges. Sor Pilar, de 90 anys, ahir estava conformada. Sor Isaura, de 66, no. “Estic molt trista”, va confessar. Va entrar al monestir als 17 anys i avui en té 66. “Hi he passat la vida”, va explicar, i no se’n sabia avenir, de deixar Barcelona, ciutat que estima tant i que tant ha fotografiat (és fotògrafa). En acabar la missa, Isaura, molt emocionada, va voler acomiadar-se dels fidels, assidus de cada diumenge, i de Barcelona.

Des que es va saber que les tres darrers clarisses marxaven del seu monestir de Pedralbes (aquest diari va publicar la notícia el 5 de desembre), les mostres d’afecte i de solidaritat han estat contínues. Veïns i fidels van escriure una carta al papa Francesc demanant que portessin més monges al monestir perquè la comunitat fos més gran i no s’hagués de desmantellar i a finals de gener es van manifestar amb espelmes i pancartes pel carrer. Van recollir centenars de firmes i es van entrevistar amb el cardenal Omella, però no hi ha hagut res a fer. El darrer acte de les clarisses abans de marxar cap a terres gironines serà dimecres, festa de Santa Eulàlia i comiat popular. L’alcalde i el consistori (i segurament el cardenal) aniran a veure-les i a menjar el mató que fan. Serà la darrera vegada.