RELIGIÓ
Pedralbes es queda buit
El monestir, consagrat el 1327, viu avui un dia històric amb la marxa de les tres últimes monges de la congregació de les clarisses
La història s’escriu amb dates. Dates d’inici i dates de final. Avui en toca una de tancament de cicle. El 15 de febrer de 2025 quedarà com el dia en que el monestir de Pedralbes va quedar deshabitat. Per aquest matí s’espera que les tres germanes que fins avui han mantingut activa la congregació de les clarisses marxin al nou destí de Vilobí d’Onyar. Es posarà fi així a 700 anys de presència de les monges des que el monestir, impulsat per la reina Elisenda de Montcada, va ser consagrat el 3 de maig de 1327.
El trasllat de sor Isaura. Immaculada i Pilar es vol que es faci sense l’estridència que aquests darrers dies s’ha generat arran de la mobilització de veïns i feligresos per aconseguir que les religioses es quedessin a Pedralbes. Des que el Punt Avui va explicar que Pedralbes deixava de tenir una comunitat de religioses, i quan es va saber que les monges marxaven obligades, un grup de persones es van organitzar per intentar frenar la marxa.
Aquest suport a les tres clarisses s’ha concretat en dues mobilitzacions, la darrera dimecres passat coincidint amb la celebració del dia de Santa Eulàlica i la presència de l’alcalde, Jaume Collboni, i la corporació municipal al monestir. Per avui, però, i després d’acceptar que el trasllat és irreversible, no hi ha cap acte convocat amb la idea que la marxa es pugui fer en la intimitat.
Les monges marxen, però ho fan a desgrat. El di de Santa Eulàlia, i en paraules a la premsa, sor Isaura, que sempre ha confiat en que hi hagués “un miracle” que evités la seva partença, ja va explicar que se’n van dolgudes, i ella especialment “esquinçada per dins”.
En el parlament que Collboni va fer a la comunitat, l’alcalde va manifestar la voluntat de l’Ajuntament de mantenir viu el monestir i es va mostrar convençut que hi tornarà a haver vida monàstica al recinte, recordant que les monges han marxat en altres ocasions i sempre hi han tornat.
El monestir perdrà la vida de la comunitat religiosa però mantindrà el culte, per decisió del bisbat de Barcelona que en un principi havia decidit cessar aquesta activitat. També es mantindrà obert l’edifici per les visites culturals al recinte medieval i com espai d’exposicions temporals. El monestir, a través de la gestió municipal, també manté actiu l’hort on s’hi duen a terme pràctiques experimentals de recuperació de cultius antics, quasi extingits.