El 2100, la catedral encara hi serà

Des del dia 6 i fins al 27, cada dijous de febrer es parla de Girona al Saló de Descans del Teatre Municipal. És el cicle inicial de xerrades que forma part de la celebració del bimil·lenari de la ciutat, la Gerunda de fa 2.100 anys. La d’aquest dijous va ser al voltant de l’envelliment i l’urbanisme. Com serà la Girona del 2100? “Serà menys futurista del que pensem [...] Cent anys d’una ciutat són un sospir”, va afirmar Maria Sisternas, arquitecta barcelonina establerta a Girona i antiga directora de l’Institut Català del Sòl (Incasòl).

La geògrafa, professora de la UdG i exregidora del PSC Isabel Salamaña coordina les xerrades, que el 6 de març versaran sobre l’àrea urbana. Salamaña va introduir Sisternas i els altres dos ponents: Andreu Domingo, sotsdirector del Centre d’Estudis Demogràfics de Catalunya, i Pilar Monreal, doctora en psicologia i cap del Grup de Recerca Envelliment, Cultura i Salut de la UdG. Eduard Cabré va fer les funcions de relator –va fer una síntesi de les aportacions– i va convidar a veure Girona com “l’àrea urbana”: “La Girona real és l’àrea urbana.”

De les múltiples aportacions, es podria destacar que Girona i, de manera semblant, Catalunya viuen alhora un envelliment per la davallada de fecunditat i l’augment d’esperança de vida, va exposar Domingo, que defensa una “política natalista” per afavorir que tothom tingui “un projecte reproductiu”. Va afirmar que la postveritat instrumentalitza l’envelliment i les migracions. Segons l’Observatori municipal, Girona tenia 97.227 habitants el 2014 i 106.181, el 2024. I el 16,7% dels veïns del 2023 (104.405) tenien més de 65 anys.

Monreal va explicar que les persones grans volen envellir a casa, que cal actualitzar els serveis per al col·lectiu de gent més enllà del final de l’etapa laboral i que tant “els autòctons com els de fora han de canviar coses”. Com a propostes, Sisternas es va referir a habitatges col·lectius autoorganitzats i que l’entorn del nou campus de Salut pugui acollir empreses farmacèutiques o de la indústria sostenible a banda de les vinculades a la salut. I va demanar que es vetlli perquè Girona no sigui “només” un reclam turístic, sinó ciutat de treballadors i gent gran.

Dos dels cinc alcaldes des del 1979, Lluc Salellas, que ho és des del 2023, i Anna Pagans (2002-2011), eren a la sala i van aportar el seu punt de vista. Dos alcaldes que no hi seran el 2100, igual que aquest cronista. “La Girona del 2100 s’assemblarà bastant a la del 2025. La catedral seguirà sent una referència visual i l’haurem de preservar”, va dir Sisternas.