SOCIETAT
“Sagnia” de desnonaments i falta de solucions a les persones afectades
El Sindicat d’Habitatge de Salt i Docents 17190 lamenten que les administracions no garanteixen el dret dels residents a tenir un lloc on viure
Dues dones desnonades dijous, incloent-hi una menor, han estat dues nits en un hotel de Medinyà “en condicions insalubres”
La plaça de la Llibertat de Salt ha estat l’escenari aquest matí d’una concentració de protesta per “la sagnia” de desnonaments del municipi. En paraules de Judit Font, del Sindicat d’Habitatge de Salt, l’augment del parc d’habitatge públic al poble “a 5 i 10 anys vista no està donant solucions” als problemes d’ara perquè tothom tingui garantit un lloc on viure. I les administracions –han explicat– inclouen l’Ajuntament, la Generalitat i l’Estat.
Una seixantena de persones s’han queixat que la setmana passada, entre dimarts i dijous, hi va haver set desnonaments a Salt, que van afectar “un mínim de cinc menors”, ha exposat Jeremy Buck, de Docents 17190, un grup de mestres, professors i educadors que alerten que la crisi d’habitatge a Salt vulnera molts drets dels infants i joves, incloent-hi el dret a l’educació.
Font ha destacat que el sensellarisme no és només no tenir un lloc on dormir en condicions sinó que també ho és “viure amb el risc de perdre l’habitatge”. Les persones concentrades han cridat, entre altres lemes, “No s’entén gent sense casa i casa sense gent” i “Volem el que és nostre: aigua, llum i sostre”.
Una de les persones concentrades ha estat la Montse Palau, col·laboradora del Sindicat d’Habitatge i antiga directora durant quatre anys de l’escola pública La Farga de Salt. Palau ha explicat a aquest diari la seva experiència personal en l’atenció a les dues persones desnonades, dijous al carrer Manuel de Falla.
La Fatou i la Deami
La Fatou i la Deami, que fa tercer d’ESO, van quedar sense casa i tres integrants del Sindicat d’Habitatge les van acompanyar, a totes dues, fins a l’oficina de Serveis Socials de l’Ajuntament a buscar una alternativa. Després d’una primera evasiva, dient-los que ja els trucarien, el personal municipal va oferir-los un hotel a Medinyà, on poden estar-se cinc dies.
En arribar a Medinyà, els empleats no tenien cap constància que haguessin d’acollir persones sense llar de Salt. Els van donar una habitació, però “en condicions insalubres”, ha comentat Buck, de Docents 17190, aquest matí. El vàter estava embossat, la pica del lavabo no estava fixada a la paret i no hi havia aigua calenta, hi afegeixen fonts del Sindicat. Per sort, segons indica Palau, l’hotel va accedir a canviar-los l’habitació i només van estar dues nits en la primera cambra.
Palau forma part del col·lectiu de docents que lluiten pel dret a l’habitatge i perquè les conseqüències de no tenir-ne no afecti tant als menors. Explica que “estar pendent de ser desnonat genera una angoixa familiar que fa que els alumnes no estiguin en condicions d’aprendre”. De vegades, els infants “dormen al menjador” i no és que no tinguin “un lloc per fer els deures sinó que no tenen un espai per estudiar”.