societat
L’Ajuntament vincula la falta de pisos amb la inacció de fons voltors i bancs
El consistori ha comprat 205 habitatges per posar-los a lloguer, n’ha destinat 110 a col·lectius desafavorits
Hi ha 668 persones sol·licitants per accedir a un immoble de protecció oficial
L’Ajuntament de Salt considera que la seva aposta per un parc municipal és part de la solució a l’escassedat d’oferta d’habitatge perquè les persones puguin arrelar al municipi. El regidor de Territori i Habitatge, Àlex Barceló (ERC), afirma que la falta de lloguer i les ocupacions –ja siguin per falta de recursos o per cometre delictes– dificulten que els residents tinguin una perspectiva de vida a Salt. I en això hi tenen molt a veure els fons voltors i els bancs, que considera que se’n renten les mans. “Independentment del nombre, tenir pisos buits és un problema perquè si fossin cedits a l’Ajuntament i poguéssim fer un contracte de lloguer, no hi hauria ocupacions”.
El Sindicat d’Habitatge de Salt s’ha referit en alguna ocasió a 1.800 pisos buits en mans de grans tenidors (bancs o fons voltors d’inversió). És una xifra de la diagnosi del 2019 feta per al Pla Local d’Habitatge (2021-2026). “Ells els consideren actius immobiliaris i no pisos”, lamenta Barceló, que creu que la inacció de grans tenidors agreuja l’accés de les famílies a un habitatge. “Si poguéssim fer ús d’aquests pisos, la situació no se solucionaria ni en un, ni en tres ni en cinc anys perquè en alguns casos les persones que hi viuen no tenen títol habilitant [no en són propietaris], però sí que podríem arreglar-los i posar-los a la borsa municipal”.
L’Ajuntament treballa amb la Generalitat per atendre les persones sol·licitants d’un lloc on viure. Recentment, hi ha hagut reunions entre les dues administracions “per ajustar criteris” en l’accés al registre d’Habitatges de Protecció Oficial (HPO) de la Generalitat i al parc públic saltenc, que gestiona l’empresa Gestora Urbanística NouSalt. Actualment hi ha 668 sol·licitants inscrits al registre d’HPO a Salt. I en els darrers 16-18 mesos el consistori informa que ha aturat uns 160 desnonaments gràcies a les gestions de l’Oficina Local d’Habitatge (OLH).
L’any passat, l’Ajuntament va gastar més de 170.000 euros en millores i rehabilitació i va posar en el mercat de lloguer quinze pisos més. “La mitjana és anar ampliant el parc amb un o dos pisos al mes”, diu el regidor Barceló. Els pisos del parc públic municipal, els gestiona l’empresa pública Gestora Urbanística NouSalt.
L’oficina local d’habitatge també gestiona el lloguer de 37 pisos, que han estat cedits per propietaris “que no tenen com a objectiu el màxim rendiment econòmic. També els acompanyem”, afirma el tinent d’alcalde.
La Sareb té 135 pisos
Des que va entrar a governar el 2015 amb Jordi Viñas d’alcalde, ERC, ara amb Junts de soci, ha encapçalat l’aposta pel parc municipal d’habitatge. El consistori ha comprat 205 pisos per posar-los a lloguer. En té 110 al mercat a uns preus rebaixats respecte el mercat lliure i adreçats a persones vulnerables, estudiants, gent gran i joves, entre altres col·lectius. Barceló també ha admès que els pisos de la Sareb han de contribuir a resoldre part de la problemàtica. El regidor afirma que tenen una bona interlocució amb l’entitat, que té 135 pisos a Salt, “la majoria ocupats. El que passa és que la nostra voluntat d’augmentar el parc va més enllà de l’estructura complexa de la Sareb”, exposa el regidor. La Sareb és l’acrònim de Societat de Gestió d’Actius procedents de la Reestructuració Bancària.
D’altra banda, el director de la Fundació Ser.GI (Servei gironí de pedagogia social), Lluís Puigdemont, considera que l’accés a l’habitatge no es resol “amb una vareta màgica” sinó que és una conjunció de l’augment del parc públic d’habitatge i de factors del mercat immobiliari i, fins i tot, de racisme. “Hi ha racisme immobiliari a Salt, i tant”, afirma Puigdemont sobre la situació de Salt, que té casos similars a altres municipis de la demarcació. El Sindicat d’Habitatge s’hi refereix, sovint, “al racisme immobiliari” que afectaria persones d’origen africà.
“Classe social”
L’habitatge està lluny de l’abast de molta gent perquè afecta un tipus concret de classe social, diu Puigdemont. “Ja no és que afecti una família immigrada. És qüestió de classe social. Hi ha gent que, tal i com estan els preus i els socis, no hi poden accedir”. I fa referència a joves que, per exemple, són de Sant Antoni de Calonge i han d’anar a viure a la Bisbal o empleats d’una empresa càrnia de la Garrotxa que estan instal·lats a la comarca del Gironès.
El director de Ser.GI recorda que les persones que reben la renda mínima garantida de la Generalitat o l’ingrés mínim vital de l’Estat veuen reduïts els ajuts si demanen subvenció per accedir a un pis de lloguer. “Hi ha famílies que treballen i que tampoc hi poden accedir”.
“Prioritzem en funció a uns criteris de vulnerabilitat”
El regidor d’Habitatge de Salt, Àlex Barceló, explica que la família de l’imam que va ser desnonada dimecres ja està inscrita en el registre d’Habitatge de Protecció Oficial (HPO). El regidor explica que, entre els criteris per cedir el pis a una família o a una persona, hi ha el fet que tinguin infants escolaritzats o que siguin persones amb mobilitat reduïda. Són criteris que estan inclosos en el reglament municipal d’habitatge, aprovat per ple el 2020. “Prioritzem en funció a uns criteris de vulnerabilitat”. La família de l’imam, a criteri dels serveis socials, no responia al grup de col·lectiu vulnerable.