Els pares de la concertada presenten 225.400 firmes contra la llei d’educació

Els pares de l’escola con­cer­tada van des­car­re­gar ahir al mig­dia davant la seu del depar­ta­ment d’Edu­cació una pila de cai­xes amb 225.429 esme­nes a l’avant­pro­jecte de llei d’edu­cació de Cata­lu­nya, la majo­ria còpies d’una carta tipus que els cen­tres han dis­tribuït a les famílies i que han estat comp­ta­bi­lit­za­des com una sola al·legació.

La Con­fe­de­ració Cris­ti­ana d’Asso­ci­a­ci­ons de Pares i Mares d’Alum­nes de Cata­lu­nya (CCA­PAC) i la Fede­ració d’Asso­ci­a­ci­ons de Mares i Pares d’Esco­les Lliu­res (Fapel) denun­cien que el text “no res­pecta el plu­ra­lisme ni l’auto­no­mia dels cen­tres; res­trin­geix els drets dels pares a l’elecció d’escola; con­sa­gra la dis­cri­mi­nació de la con­cer­tada en no asse­gu­rar-ne la gratuïtat, i no res­pecta el man­dat de l’Esta­tut de bas­tir un model edu­ca­tiu d’interès públic”.

El con­se­ller d’Edu­cació, Ernest Mara­gall, va res­pon­dre ahir a aquesta mobi­lit­zació fent una dura inter­pel·lació a l’escola con­cer­tada, alhora que va mos­trar la seva “sor­presa” pels argu­ments esgri­mits.

En un con­ferència pro­nun­ci­ada a la seu de La Caixa, con­vi­dat pel Cer­cle Finan­cer, Mara­gall va con­si­de­rar que “cap dels ele­ments d’inqui­e­tud” que plan­teja el sec­tor apa­rei­xen en el text, i va indi­car que ell mateix també hau­ria fir­mat el for­mu­lari. En aquest sen­tit, va expli­car que, segons havia pogut saber a través d’alguns pares “que l’havien subs­crit a les por­tes d’un camp de fut­bol” o en qual­se­vol altre lloc, n’hi havia que ho havien fet cre­ient que se’ls reti­ra­ria la sub­venció o que es tan­ca­rien els cen­tres con­cer­tats.

El con­se­ller va refe­rir-se també a l’“ambigüitat” en què es mou un sec­tor de l’escola con­cer­tada quan parla de lliure elecció de cen­tre per “man­te­nir pro­ce­di­ments arti­fi­ci­als que per­me­ten la lliure elecció de les famílies per deter­mi­nats cen­tres”. També els va ins­tar a posi­ci­o­nar-se sobre si estan dis­po­sats a assu­mir la gratuïtat a canvi de con­tra­par­ti­des en l’esco­la­rit­zació dels immi­grants.

Pre­gun­tes als sin­di­cats
Però l’avís del con­se­ller no va que­dar aquí. També hi va haver un toc d’atenció als sin­di­cats de mes­tres de l’escola pública, als quals va dema­nar si estan dis­po­sats a “aban­do­nar la segu­re­tat de la mesa sec­to­rial cen­tral, que ho deter­mina tot, per sor­tir al camp obert de l’auto­no­mia de cen­tre”, si és pos­si­ble que la funció pública docent es plan­tegi en ter­mes “d’eficiència social” i si “és com­pa­ti­ble la legítima defensa dels interes­sos labo­rals amb una defensa de l’interès edu­ca­tiu gene­ral”. “Som en una dis­jun­tiva en què hem de deci­dir si volem gua­nyar posi­ci­ons pròpies o ser part activa de la posició gene­ral”, va dir.

CCOO i UGT van pre­sen­tar també ahir al·lega­ci­ons al text, en què cri­ti­quen que no garan­teix un ser­vei públic edu­ca­tiu que cor­re­geixi les desi­gual­tats entre esco­les públi­ques i con­cer­ta­des, i denun­cien que no deixa marge per nego­ciar les con­di­ci­ons labo­rals dels docents.