societat
Angelina Torres, la dona més gran de Catalunya, fa 112 anys
Nascuda a Bellvís, de petita es va mudar a Barcelona on va viure amb la seva mare
És una de les 60 persones més longeves del món i no té cap medicament pautat
Angelina Torres, la dona més longeva de Catalunya acaba de complir 112 anys. Va néixer el 18 de març del 1913 a Bellvís, al Pla d’Urgell. No va tenir una infantesa fàcil, la seva mare era mestressa de casa de Montblanc, i el seu pare, un barber de Fondarella. L’Angelina va quedar òrfena de pare de ben petita, arran d’un accident de carro. Va ser per això que la seva mare va haver de marxar a Barcelona per a treballar i els seus fills també es van anar mudant a la capital. L’Angelina, la cinquena de set germans, va anar a l’escola de les Salesianes, on l’ensenyaven a llegir i escriure al matí, i a cosir a la tarda.
Angelina Torres és la successora de Maria Branyas com a persona més longeva del país i també de l’Estat. Se situa en la 57a posició a nivell mundial, segons l’associació Gerontology Research Group (GRG), que verifica dates de naixement i de mort. En una entrevista a l’ACN en motiu del seu aniversari, diu que desconeix la recepta de la seva longevitat. “Cada dia em pregunto per què he arribat a aquesta edat”, expressa. Torres viu a un pis a tocar del temple d’Antoni Gaudí amb la seva única filla, una neta i un besnet, que expliquen que no té cap medicament pautat.
Testimoni de la construcció de la Sagrada Família
Més d’un segle després, explica que la ciutat ha canviat molt des que hi va arribar, i recorda els “balls pels carrers” que feia la gent en dies marcats i revetlles. “Per Sant Joan, ens en anàvem a Montjuïc, a la Font del Gat, a menjar la coca”, explica. A més, relata una conversa que va tenir amb paletes que estaven “posant els fonaments” de la Sagrada Família quan era una nena. Quan els va preguntar què estaven construint, els treballadors li van respondre: “’Farem una església de la qual Catalunya en quedarà orgullosa’”, explica, emfatitzant que ha vist tota la construcció de la basílica, gairebé de principi a fi i que “ha quedat preciosa”.
La fam durant la Guerra Civil i l’ofici de corbatera
Un dels canvis en la societat en comparació amb fa un segle que destaca més és que “ara tothom treballa”, referint-se especialment a les dones amb nens. “Quan jo era petita, les mares anaven a esperar els marits que cobressin la setmanada per anar a la plaça”, narra. També qualifica els anys de la Guerra Civil com a terribles. “No teníem menjar, havia d’agafar el tren a Estació de França amb una maleta i anar als poblets a buscar menjar, perquè a Barcelona teníem gana, no teníem res”, diu.
Després del conflicte, es va casar amb Josep Martí –que va morir fa mig segle– a qui ja coneixia anys enrere, però de qui es va haver de separar quan el van cridar al front, i el 1944 va néixer la seva filla Mercè.
Malgrat definir-se com a “dona de la llar”, durant aquells anys de postguerra va treballar, entre d’altres, de corbatera a la sastreria Vehils i Vidal al centre de Barcelona. Els homes “són molt guapos” amb camisa i corbata, deixa clar. De fet, explica que tant durant els seus temps d’activitat laboral com de jubilada a casa sempre li ha agradat cosir i fer ganxet per a fer qualsevol tipus de peça de roba.
Torres també recomana als joves que “tinguin paciència” a la vida i que tinguin “molt d’amor” tant als fills com a la gent gran, a qui “s’ha de respectar”. Encara sobre les generacions que la succeeixen, explica que durant el dia del seu aniversari tindrà la presència de la seva filla, els seus nets i besnets per “fer-se una foto”. A més, té previst rebre la visita del doctor Manel Esteller durant el matí, anar a missa i anar a berenar xocolata amb xurros amb tota la família. El president de la Generalitat, Salvador Illa, és una de les personalitats que han visitat Torres en els últims mesos, així com el president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, o l’alcaldessa de Bellvís, Sílvia Escalé, que li va entregar una partida de naixement.
“Els metges han hagut de fer poca feina amb mi”
També pel que fa al seu 112è aniversari, Angelina Torres no s’explica com ha arribat a ser tan longeva i, de fet, diu que “voldria saber” per què ha arribat tan lluny. “Per què soc tan gran, per què m’ha tocat a mi”, reflexiona. Torres no només torna a complir anys, sinó que continua sense tenir malalties ni necessitar medicació regular, a banda “d’alguna aspirina” de tant en tant. “Els metges han hagut de fer bastant poca feina amb mi”, diu. Un dels motius de poder haver complert tants anys podria ser genètic, ja que la seva mare va morir al llindar dels 100 anys i, una germana seva, va arribar als 93.
De fet, preguntada per com s’ho ha fet, comenta que “ni se n’adonava” del pas dels anys perquè tenia unes rutines molt clares, com ara endreçar la casa tan aviat com s’aixecava, esmorzar, anar a comprar, cosir o veure alguna pel·lícula a la televisió, uns hàbits que ara s’han vist reduïts amb la mobilitat actualment més limitada.
Entre les aficions i hàbits que ha tingut al llarg de la seva vida, destaca “anar a comprar, treballar, parlar amb els amics i ajudar a qui no té”, i expressa especial satisfacció i felicitat quan ha donat un cop de mà a algú.
Successora de Maria Branyas
Angelina Torres va esdevenir la persona més gran de Catalunya quan, als 117 anys i 168 dies, Maria Branyas va morir l’agost de l’any passat. L’últim any i mig de vida, Branyas va esdevenir la persona més vella del món, i només es té registre fiable de set persones –només dues a Europa– que hagin estat més longeves que la catalana resident a la residència Santa Maria del Tura d’Olot durant les seves últimes dues dècades, també segons GRG.
Les persones centenàries es multipliquen per cinc des de l’any 2000
Malgrat l’excepcionalitat que una persona arribi a l’edat de Torres, el nombre de persones centenàries ha anat a l’alça els últims anys. Si l’any 1981 n’hi havia 140, la xifra va créixer significativament fins al tombant de segle, arribant a 540 l’any 2000, segons dades d’Idescat. Des de llavors, l’augment dels qui han arribat al segle de vida ha continuat sent exponencial, ja que s’han multiplicat per cinc fins als 2.855 el segon semestre del 2024.