societat
Abordar el sensellarisme amb opcions com el relloguer, dins el nou pla d’acció
L’Ajuntament de Barcelona ha creat el Servei d’Orientació i Atenció Social al Sensellarisme que té 61 treballadors, 18 més que els dos que el precedeixen
El govern de Barcelona ha presentat aquest dimarts el marc estratègic per a l’abordatge del sensellarisme a la ciutat fins al 2027. En el nou pla d’acció, l’executiu municipal planteja la creació d’un nou servei, el Servei d’Orientació i Atenció Social al Sensellarisme (SOAS), que neix a partir de la fusió del Servei d’Inserció Social (SIS) i Servei d’Intervenció Social de Famílies amb Menors (SISFAM). El SOAS, amb 61 treballadors, vol ser un servei d’orientació i atenció social al sensellarisme i atendrà les persones que es troben en aquesta situació i manifestin la voluntat de sortir-ne. Aquest servei es complementa amb 116 educadors de carrer, amb la tasca de localitzar i fer un primer abordatge a les persones sense llar.
En el SOAS, hi haurà, entre d’altres, una unitat específica per a famílies amb menors a càrrec, en assentaments o altres situacions dins del sensellarisme. També hi haurà una d’atenció primerenca, en la qual també es preveuen ajuts a persones sense llar perquè puguin, per exemple, pagar una habitació rellogada. També s’acompanyarà la persona en la cerca d’habitatge i evitar així que caigui en possibles abusos.
Amb el nou pla, que vol centrar-se més en la situació actual en què es troba la persona i no tant en la passada, Barcelona preveu un increment dels efectius per abordar el sensellarisme, amb un increment tant al SOAS respecte als que ja hi havia al SIS i SISFAM i als educadors de carrer. Aquests darrers se situen amb el nou pla en 116 professionals i el SOAS, amb 61 treballadors, amb un increment en 18 professionals respecte als quals ja hi havia al SIS i SISFAM. La gestió del SOAS serà externalitzada, amb la cooperativa Suara com a gestora.
El pla d’acció per abordar el sensellarisme es basa en sis línies estratègiques, que inclouen, entre d’altres, millorar la resposta a la diversitat i complexitat del fenomen. Entre les mesures, el full de ruta inclou incrementar progressivament els equipaments adreçats específicament a dones, formacions específiques per a cossos policials pel que fa al sensellarisme femení, incrementar les places per a famílies amb menors d’edat, incorporar noves propostes d’atenció a joves, dissenyar un programa destinat a joves migrants, ampliar els recursos residencials socioeducatius per a joves d’entre 18 i 25 anys en situació de carrer, garantir l’acollida a persones amb animals de companyia i promoure iniciatives de prevenció de la institucionalització.
També preveu ampliar l’oferta d’habitatges d’estada indefinida per a persones en situació de sensellarisme de carrer, ampliar la capacitat dels projectes basats en la metodologia ’housing first’, incidir en la facilitació en l’entrada a habitatge social públic de les persones que han passat per programes i serveis de sensellarisme i millorar la coordinació entre els serveis sanitaris i de salut mental i els serveis socials, entre d’altres.
Preocupació de l’oposició
A la Comissió de Drets Socials de l’Ajuntament, la comissionada d’Acció Social Sònia Fuertes ha esmentat aquest dimarts les línies estratègiques i ha assegurat que el pla posa la mirada en “la prevenció, l’atenció i l’acompanyament”. També ha dit que cal un abordatge “més enllà de les places”, oferint una mirada preventiva i incorporant la perspectiva de gènere. Al seu torn, la tinenta d’alcaldia Maria Eugènia Gay ha defensat que la resposta és “estructural, coordinada i efectiva” i busca que tothom pugui viure “en dignitat”.
L’oposició ha valorat positivament l’estratègia presentada pel govern, però alhora alguns grups s’han mostrat preocupats per alguns aspectes. Junts ha fet referència al fet que els allotjaments per a persones sense llar estan ocupats. Des de Barcelona en Comú han assenyalat que els hauria agradat un pla amb compromisos més “aterrats” i un calendari i pressupost “més ajustat”, així com una mirada “més estructural”. Alhora, han criticat algunes “incoherències” entre el que diu i el que fa el govern i s’han referit a les “neteges desproporcionades” d’assentaments de persones sense llar, com ara el del Poblenou fa uns mesos.
Per la seva banda, ERC ha assenyalat que comparteix la diagnosi i les necessitats que ha exposat el govern, però els republicans s’han mostrat preocupats pel fet que es dediqui “tant d’esforç a optimitzar recursos”. “També necessitem incrementar els recursos”, han assenyalat. Tant ERC com el PP han defensat el model ‘housing first’ i han coincidit a destacar l’increment de joves d’entre 18 i 30 anys entre les persones que no tenen una llar. El PP ha assenyalat que només apostant pel model ‘housing first’ es pot encaminar les persones cap a l’autonomia personal i la inserció social. Al seu torn, Vox ha alertat “que no es premiï la desídia”.
1.245 a carrer i 2.860 en places residencials
Segons dades de l’Ajuntament de Barcelona, el maig del 2024 dormien al carrer de la ciutat 1.245 persones i 2.860 estaven allotjades en recursos residencials de la xarxa d’atenció a persones sense llar (XAPSALL). Actualment, hi ha 2.860 places residencials per a persones sense llar a la ciutat, de les quals el 64% són públiques o concertades i la resta són de titularitat privada. Pel que fa a les públiques, el 50,5% són en centres residencials, el 24% en pisos i el 25,5% en pensions o habitacions.
Des del consistori han constatat un increment en les dones que es troben en situació de sensellarisme, així com d’infants. Mentre que el 2011 el 66% de les persones ateses eren homes, ara són el 54%. La proporció de dones ha crescut del 23% al 29% i la d’infants i menors d’edat del 12% al 17%. La sèrie de dades apunta també a un increment de les atencions a joves d’entre 18 i 30 anys atesos pels serveis i a un ràpid increment de la proporció de persones de nacionalitat estrangera, que han passat de ser la meitat al 68% en l’actualitat.
