Jornada de reflexió

L’ECAS ha organitzat una jornada per reflexionar sobre la radiografia INSOCAT –un informe que es basa en dades de l’Enquesta de Condicions de Vida, que realitza l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) i l’Institut Nacional d’Estadística (INE– i plantejar una dicotomia que li ha donat títol: Bonança econòmica i malestar social: com s’entén?

L’informe exposa que, tot i que el risc de pobresa o exclusió social s’ha reduït lleugerament en els últims anys –passant del 26,3% el 2020 al 24% el 2024–- aquesta és una realitat “cronificada” i que, a més, es troba per sobre de la mitjana europea, en el 21,3% –amb dades del 2023, les darreres disponibles–.

“Hi ha una incoherència. D’una banda, tenim un context de creixement econòmic en alguns sectors i, de l’altra, anem repetint aquesta xifra de pobresa”, ha posat de manifest Teresa Bermúdez, de la vocalia de pobresa d’ECAS, en declaracions als periodistes.

El document recull que el 33,8% dels menors de 18 anys estan en risc de pobresa (33,1% el 2023) i que aquest indicador també augmenta entre les persones majors de 65 anys, en el 16,8%. També hi ha diferències entre dones (25%) i homes (23,8%). A més, el risc de pobresa és molt més alt en les persones d’origen estranger, amb una taxa del 45%, que entre les de nacionalitat espanyola (17,8%).

Davant aquesta radiografia, el professor de sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) José Antonio Noguera ha exposat que una prestació universal de criança, una mesura que s’ha posat sobre la taula a l’estat espanyol i que apliquen diversos països, seria una mesura “molt efectiva” per pal·liar la pobresa infantil.

Aquest professor convidat per ECAS a l’acte ha assenyalat que, més a mitjà termini, cal millorar les prestacions de rendes mínimes per a les famílies en situació de pobresa, com la Renda Garantida de Ciutadania (RGV) i l’Ingrés Mínim Vital (IMV). Noguera ha proposat una solució holística des del punt de vista del disseny i de la implementació d’aquestes rendes per millorar-les i treure la gent de la pobresa.

“El gran problema que tenim amb aquestes prestacions és que la majoria de les famílies que tenen dret legal a rebre les prestacions no hi accedeixen perquè o ignoren que en tenen dret o simplement els tràmits burocràtics que han de fer i els costos del procediment són massa alts per a ells”, ha advertit Noguera.

El professor ha afegit que cal “una prioritat política decidida per destinar més recursos cap a aquest tipus de polítiques contra la pobresa i l’exclusió”. “A la llarga els costos de la pobresa, i això està avaluat i calculat, són més grans si no es fa res. I no diguem els de la pobresa infantil. Aquesta situació té costos d’oportunitats econòmics, socials i sanitaris, entre altres”, ha argumentat.

Habitatge

Les entitats també alerten que l’habitatge és un factor generador de vulnerabilitat: el risc de pobresa en règim de propietat és de l’11,4 % i quan s’està de lloguer, es dispara al 29,8%. Bermúdez adverteix que hi ha un “gap molt important” entre l’increment del preu de l’habitatge i el dels salaris i ha demanat “estendre” les mesures per fer front a la crisi de l’habitatge, que ha qualificat de “tímides”.

Aquesta portaveu d’ECAS ha demanat promoure l’habitatge públic de lloguer i fer més promocions de protecció oficial mentre que Noguera ha plantejat més exigència fiscal per als pisos que estiguin buits perquè, d’aquesta manera, es posin al mercat. “Són moltes mesures complementàries. Una de sola no pot abordar tota aquesta situació. Calen moltes polítiques alhora i decidides que juntes sí que podrien rebaixar tota aquesta tensió en l’habitatge”, ha conclòs Bermúdez.