Catalunya surt de l’emergència per sequera. Les pluges dels últims dies i setmanes han permès al govern iniciar la “desescalada” en les restriccions d’aigua per sequera en deu de les 18 unitats de les conques internes, entre les quals l’Alt Empordà. “No havia plogut de manera tan persistents i homogènia a tot el territori des de la tardor del 2021 i fa que tinguem les reserves a les conques internes al voltant del 45%”, ha assegurat la portaveu del govern i consellera de Territori, Habitatge i Transició ecològica, Sílvia Paneque. Tot i que l’aigua acumulada per les pluges “no és la solució definitiva”, sí que ha permès al govern aprovar canvis en les situacions de sequera en les diverses àrees. De fet, ja no queda cap zona en emergència, ja que s’ha aixecat l’emergència a Darnius-Boadella (que passa a fase alerta), Riudecanyes (passa a prealerta) i l’aqüífer Fluvià-Muga, tot i que aquest últim és l’únic que es manté en excepcionalitat. Aquests canvis d’estat permetran una disminució de les restriccions d’aigua, especialment en el reg agrícola i la ramaderia.

L’executiu ha validat fins a 10 modificacions d’estat. El sistema Ter-Llobregat es manté en alerta, però ja hi ha fins a 8 àmbits en situació de normalitat: Anoia-Gaià, Aqüífer Carme Capellades, Aqüífer Plioquaternari Tarragona, Capçalera del Llobregat, Capçalera del Ter, Estany de Banyoles, Mig Llobregat i Prades-Llaberia.

Queden en prealerta el Consorci Aigües Tarragona i Riudecanyes. La resta d’unitats continua en alerta: les pertanyents al sistema Ter-Llobregat, l’Aqüífer Baix Ter, Embassament Darnius-Boadella, Empordà i Serralada Transversal. Els canvis d’estat es faran efectius quan es publiqui la resolució al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC).

“El resum final és que ara només teníem 3 unitats amb normalitat i ara passem a tenir el 50% en estadi de normalitat, per tant sense cap mena de restricció”, ha remarcat Paneque. Amb tot, ha precisat que “encara s’està lluny de l’indicador del 60% d’aigua embassada” de l’àmbit Ter-Llobregat a partir del qual es podria plantejar la sortida de l’estat de sequera cap a la normalitat, tot i que hi hauria d’haver un mínim de cinc o sis mesos d’estabilitat abans de fer el canvi d’estat. Per aquest motiu, la consellera i portaveu ha demanat “prudència”, tot i que ha ressaltat que fa un any en els embassaments hi havia 105 hectòmetres cúbics d’aigua en global i ara n’hi ha 316. Per tot plegat, Paneque ha assegurat que és important seguir amb les construccions de les infraestructures vinculades amb el cicle de l’aigua (com dessalinitzadores o depuradores) per deslligar-les de la pluviometria, que disminueix a causa del canvi climàtic. De fet, Paneque ha recordat que el govern treballa per aconseguir a través de solucions tecnològiques 31 hectòmetres més al llarg d’aquest 2025.