El nen que estima la vida (i lluita per ella)

Si escoltes parlar en Francisco sense veure’l, et costa imaginar que només té 15 anys. En l’edat que per a molts pares és la més complicada, ell et donarà una lliçó magistral sobre activisme ambiental i defensa dels drets humans, amb un discurs tranquil, eloqüent, i també contundent. “S’ha de protegir la vida, però estem en la societat del consumisme ràpid, de l’individualisme, de l’egoisme. Ens hem d’aturar i pensar com volem el futur. Pensar és un privilegi que no han pogut tenir moltes generacions abans que nosaltres”, diu, amb veu de nen, però amb més seny que molts adults.

Francisco ha participat aquesta setmana en una xerrada a Girona amb el títol Estimar, cuidar i defensar la vida, deixant bocabadats els assistents, massa acostumats a considerar el jovent actual com una generació apàtica i perduda. Avui, dissabte, al migdia, Francisco Vera Manzaranes –el seu nom complet– serà a Malgrat de Mar, a La Barretina Vermella, per parlar també sobre activisme, natura i futur. Si sou dels que pateixen per la situació del món actual, no us ho penseu i aneu a escoltar-lo: és una vacuna contra el neguit i l’angoixa. Et torna la fe en la condició humana quan t’adones que una criatura nascuda tot just el 2009 és capaç d’alçar la veu, fer-se escoltar, lluitar pel que creu i mobilitzar els que l’envolten.

Francisco va néixer a Villeta, una ciutat petita al nord-oest de Bogotà, en una vall fèrtil entre muntanyes. Del seu contacte infantil amb la natura va sorgir l’activisme ambiental. Ho explica en un català perfecte: fa tres anys va marxar de Colòmbia i es va instal·lar amb la seva família a Catalunya, on ara està estudiant quart d’ESO. Com qualsevol nen, té curiositat natural. I a ell aquesta curiositat l’ha portat a interessar-se pel món que l’envolta i a fer el possible per millorar-lo.

Va arribar aquí amb molta feina ja feta. El 2019, des de Villeta, va crear una plataforma batejada com Guardianes por la Vida, que aplega més d’un miler d’estudiants colombians i que vol incentivar nous lideratges i ciutadanies infantils per generar consciència ambiental. A part de sensibilització i reivindicació, fan tasques concretes, com plantar arbres o difondre materials educatius. “La mobilització global ha d’anar acompanyada d’actuacions locals, perquè si no, només es queda a la superfície i no hi ha canvis reals”, adverteix.

El mateix any 2019 es va convertir en el primer nen que va parlar davant del Congrés colombià per demanar la prohibició dels plàstics d’un sol ús i contra l’experimentació animal. Després d’això va participar en nombrosos esdeveniments internacionals pel clima. El 2022 va ser designat assessor infantil del Comitè de Drets del Nen de l’ONU juntament amb onze nens més d’arreu del planeta, per contribuir a preparar una declaració relacionada amb la infantesa i el clima. Aquell mateix any va intervenir a la COP 27 de Sharm al-Sheikh, a Egipte, reclamant justícia climàtica per als infants. També ha participat en sessions al Parlament Europeu i fins i tot ha publicat un llibre per a nens petits explicant l’emergència climàtica. Va arreu on li ho proposen per explicar un concepte que ell mateix ha definit com “ecoesperança”.

“Com ho fas? D’on treus el temps per fer tot això?”, li pregunten. Ell respon que en realitat es tracta de prendre’s les coses amb calma. “No m’estic pas perdent la infantesa. També estudio, també jugo... El que passa és que aquesta societat és adultcentrista. Hem d’entendre que la infància va més enllà d’estudiar i de jugar. Els nens i les nenes podem exercir la nostra ciutadania, que no és només exercir el dret de vot. Crec que d’alguna manera l’adultcentrisme està lligat amb el patriarcat i amb el feminisme i les reivindicacions de les dones. Els nens som molt més que unes simples criatures que han d’estar a càrrec de les dones. I en aquest model no se’ns ensenya a pensar críticament i a exercir lideratge, tot i que tenim moltes coses a dir”, insisteix.

Afortunadament, ell no es queda curt a l’hora de dir les coses pel seu nom. “El canvi climàtic no és un problema, sinó una conseqüència del que estem fent. Hem de buscar solucions entre tots. I hem de tenir en compte que la descarbonització i la transició energètica han de ser justes i solidaries. Les energies alternatives requereixen minerals que es troben en llocs com ara Ucraïna o el Congo, que ja veiem com estan, immersos en conflictes”, explica, reivindicant que no hi pot haver millores climàtiques si no n’hi han també en els drets humans.

Per Francisco, el gran enemic en la seva lluita és el negacionisme, no només del canvi climàtic, sinó de la ciència en general. “No entenc que a aquestes alçades encara hi hagi gent que cregui, i que difongui, que la Terra és plana”, lamenta. També fa referència al negacionisme històric i al fet que totes aquestes actituds vagin acompanyades de discursos d’odi. “Com és possible que hi hagi companys de la meva edat que pensin que Hitler o Franco van fer coses bones? Com és possible que la gent aixequi el braç fent la salutació nazi i no passi res?”, es pregunta. Per això ja està treballant en xarxa amb altres companys d’arreu d’Europa per crear una plataforma de joves contra els discursos d’odi i exigir que s’acabi la impunitat dels que els difonen. “S’escuden en la llibertat d’expressió, però no hi ha cap dret que permeti agredir altres drets. Llavors ja no és un dret”, diu.

En aquests moments el preocupa molt el clima bèl·lic que s’està vivint a Europa. “Sembla que estiguem al 1914, amb tots els països armant-se per anar a la guerra i augmentant els pressupostos en defensa. Tampoc no entenc que la majoria de les persones pensin que Trump i Putin són oposats, quan en realitat són el mateix: autoritaris que van en contra del multilateralisme que es va aconseguir després de la Segons Guerra Mundial”, afegeix, recordant que aquestes dues potències mundials no tenen precisament com a prioritat les qüestions ambientals.

De fet, només cal recordar que en el seu primer dia a la Casa Blanca, Donald Trump va signar una sèrie d’ordres executives per treure els Estats Units de l’Acord de París, frenar les ajudes a cotxes elèctrics, limitar l’energia eòlica, fomentar la producció de combustibles fòssils i revocar més d’una desena de mandats ambientals i climàtics de l’època de Biden.

Ara bé, davant d’aquesta situació d’incertesa en la qual ens movem, Francisco remarca el valor de l’ecoesperança. “Hi ha una realitat, la de la crisi climàtica, que sabem que amenaça la nostra pròpia existència. Hem de reconèixer aquesta realitat, però també entendre que encara podem fer canvis. L’esperança és l’últim que es perd, i no ens podem permetre perdre-la!”, reclama.

En aquest sentit també insisteix que no ens hem de deixar portar per la por davant del panorama actual. “La por i l’odi són un sistema de control molt efectiu. El que hem d’aconseguir és guanyar la confiança de la gent, perquè si no, la guanyaran els altres”, argumenta. Per això critica que s’estiguin menystenint els drets ambientals per considerar-los part de l’agenda woke, com si això fos pejoratiu. “Però en quin moment podem pensar que els drets fonamentals formen part de cap agenda? No entenem que l’emergència climàtica és una qüestió de vida o mort?”, planteja, insistint que la lluita climàtica és també una lluita contra les injustícies. “Una lluita global i també personal”. Tenim eines: la sensibilització i l’acció, per exemple consumint menys i millor. Francisco vol fer el batxillerat i després estudiar dret. “Però quan em diuen què vull ser de gran, penso a tenir un hort per fer el meu propi menjar.” Esperem que tots els seus somnis es facin realitat.