El ferro encara és roent
La forja i l’ús industrial de l’aigua són dos elements definitoris de la personalitat dels campdevanolencs
La tradició, capitalitzada ara per Comforsa, li ha atorgat un pes rellevant en clau internacional
L’activitat sindical lligada a la metal·lúrgia ha marcat la política local durant molts anys
Mai dos elements han estat tan definitoris del caràcter de les veïnes i dels veïns d’un municipi. És el cas dels campdevanolencs amb l’aigua i el ferro. Dos elements que, des de fa quasi quatre segles, no només han estat clau en els alts i baixos de l’economia de les famílies del poble, sinó que, a més, han estat motiu de disputes sindicals, polítiques i personals. De fet, el ferro, el treball del ferro, la forja, és encara a hores d’ara una activitat fonamental a Campdevànol, tot i que la seva rellevància econòmica, directa o indirecta, s’estén a bona part de la comarca del Ripollès i a part del país. El ferro, doncs, corre per les venes de les veïnes i dels veïns de Campdevànol, fins al punt que tothom al poble treballa en la siderúrgia o té algun familiar que hi treballa.
L’aigua és l’altre element campdevanolenc per excel·lència. Ha passat l’època de l’ús de la força generada per aquest element per fer funcionar la maquinària i la posterior de les minicentrals hidroelèctriques. Això no obstant, l’aigua del Freser i totes les antigues instal·lacions que servien per al seu aprofitament formen part ara d’un paisatge quotidià que recorda als campdevanolencs d’on venen i que informa els visitants de la importància que aquest element té a Campdevànol.
Una bona manera per als forans de conèixer el passat, el present i el futur del ferro i l’aigua a Campdevànol és la gimcana familiar que es pot trobar en el lloc web de promoció turística del Ripollès. A través de codis QR i resolent enigmes, es pot conèixer patrimoni com ara el Molí Gros, l’Electra Blau i la turbina Francis, el Pontarró, la fàbrica tèxtil Can Ribalaigua, el canal Grau-Raguer, la Farga Casanova, Ca l’Ayola, l’església de Sant Cristòfor, el carrer dels Clavetaires, la resclosa i el canal de la Séquia Molinar, el port vell i el barri del Raval i, finalment, el Martinet. Una informació que es pot ampliar al Museu del Molí Gros, dedicat al ferro i a l’aigua, que hi ha al centre del poble.
Capital del ferro
Campdevànol, doncs, té un pes específic molt rellevant en el món del ferro i de la indústria del ferro i dels seus derivats d’àmbit internacional. Per això, és un dels municipis importants del projecte Pirineus del Ferro (Pyrfer) i, per això, ha rebut el títol de Capital del Ferro. Aquest projecte aplega una xarxa de deu municipis que, com Campdevànol, tenen una part important de la seva història dedicada a aquest metall i al seu processament artesà o industrial. Hi ha també Ripoll, Besalú, Alins (Pallars Sobirà), Alpens (Osona), Arles (Vallespir), el Consell de l’Alt Arieja i les mancomunitats del massís del Canigó, Foix (Arieja) i l’Alt Vallespir. Els integrants del projecte volen reivindicar el patrimoni vinculat a la indústria secular de la metal·lúrgia –forja catalana, mines, martinets de nit, forja artística, canals d’aigua, festivals de forja, etc.– de la zona oriental de l’espai Poctefa, un programa europeu de cooperació territorial.
En el marc d’aquest projecte, el 2022, Campdevànol va organitzar la cinquena edició de la Biennal del Metall i la primera de la Fira Transfronterera de l’Aigua i les va fer coincidir amb la inauguració de l’espai museogràfic del Molí Gros, abans citat. Aquest equipament es va construir a les antigues sales d’aquest molí i conté quatre seccions, protagonitzades per l’aigua, el ferro, el foc i la natura, amb material fotogràfic i documental del passat industrial del municipi. A la fira, s’hi podia veure treballar els forjadors, a part de les exposicions, conferències i activitats didàctiques i lúdiques, tallers, parades d’artesania i alimentació i estands de promoció turística.
Comforsa, referent
La metal·lúrgia Comforsa, l’acrònim de Comercial de la Forja SA, és la peça clau de la història industrial de Campdevànol i del Ripollès, una activitat que ve de 400 anys enrere, i una peça clau en la manera de ser dels campdevanolencs. La primera farga es va instal·lar a Campdevànol el 1634 i Comforsa és continuadora de la Farga Casanova, i de les empreses que s’hi relacionen directament o indirectament. Es dedica a l’extrusió, a la forja i a la mecanització de peces per a la fabricació de motors de vehicles, sobretot de gran tonatge, de la marina i peces per als sectors de l’agricultura i l’aeronàutica, com per exemple cigonyals, caixes per a eixos posteriors de camions, suports de frens... Tres quartes parts de la seva producció l’exporta a diferents països europeus; el 19%, als països del Tractat Nafta; un 6%, a l’àrea del Pacífic, i un 1%, a l’Amèrica del Sud. Té clients pioners en els seus àmbits com ara Caterpillar, Meritor i Schmitz Cargobull.
El contrapès
L’empresa és, doncs, clau per als campdevanolencs i es pot afirmar que és un dels elements que els defineixen. Això no obstant, no tot han estat flors i violes. La història de Comforsa ha estat marcada per diferents crisis, ja siguin generals o les específiques d’un sector amb alts i baixos en les demandes de les empreses clients, i, per tant, amb els corresponents processos de regulació de la plantilla. El moviment sindical ha estat molt potent i, en un poble de poc més de 3.000 habitants, això s’ha traduït en tensions i enemistats.
L’Ajuntament n’és l’exemple més clar. Jordi Colomer arribava a l’alcaldia pel PSC l’any 1989 després d’una moció de censura contra l’alcalde Francesc Briones, un líder sindical a Comforsa. Aquesta moció va obrir un procés de divisió interna entre els socialistes locals.
L’any 2006, CiU, Independents per Campdevànol, Alternativa per Campdevànol i un regidor trànsfuga del PSC van fer fora de l’alcaldia, amb una moció de censura, Ferran Martínez, d’ICV, que governava gràcies a un pacte amb el PSC i ERC. Tot plegat va coincidir amb un moment molt tens dels comitès d’empresa per la crisi econòmica.
I, per citar-ne només un altre exemple, en més d’una convocatòria d’eleccions municipals, s’hi van presentar nou llistes, moltes de les quals, escindides de llistes polítiques de comicis anteriors.