societat
El 94% de dones que es dediquen a la prostitució la veuen com l’única opció de supervivència
La gran majoria de les dones que es dediquen a la prostitució, un 94%, veuen l’activitat com la seva única opció de supervivència. Així ho revela un estudi de la UOC recollit per l’agència ACN i que es basa en entrevistes a 76 dones que exerceixen o han exercit en el passat el sexe de pagament a Barcelona i en dues altres ciutats catalanes. La recerca també constata que 9 de cada 10 –un 89%– ha intentat deixar l’activitat sense haver-ho aconseguit. Entre els motius adduïts hi ha la precarietat que ofereixen altres alternatives laborals o la impossibilitat de mantenir els ingressos que els proporciona la prestació de serveis sexuals. De fet, un 84 % de les dones de l’estudi va decidir exercir el sexe de pagament per falta de recursos econòmics.
D’altra banda, l’estudi apunta que la meitat de les entrevistades consideren que el sexe de pagament hauria de regular-se, mentre que només un 17 % creuen que s’hauria de prohibir. Entre els motius que aporten per a la regulació, contemplen el fet de “tenir més protecció i seguretat”, i també “perquè els diners siguin de la dona”, així com “perquè ho accepti la societat” i les vegi “de manera menys negativa”.
La recerca, titulada Dones cis i transsexuals que practiquen el sexe de pagament: involucració i conseqüències, s’ha publicat en obert a la Revista de Dret Penal i Criminologia i s’emmarca en un projecte finançat pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats que inclou diversos estudis sobre la victimització que pateixen les persones que practiquen sexe de pagament
Josep Maria Tamarit, catedràtic de Dret Penal de la UOC i líder del grup de recerca Victimologia empírica i aplicada (VICRIM), que ha liderat l’estudi, afirma que “és molt necessari fer recerca en aquest àmbit perquè és especialment sensible a les concepcions basades en estereotips o posicions ideològiques”. Destaca que a la violència relacionada amb la pràctica del sexe de pagament s’hi afegeixen altres experiències de victimització, com haver patit abús sexual en la infància o violència en les relacions de parella.
Denominadors comuns
Tamarit, juntament amb Antonia Linde –professora de Criminologia de la UOC i també investigadora de VICRIM– i les criminòlogues Patricia Martín Escribano i América Machado, han entrevistat les 76 dones de l’estudi. La majoria –un 84 %– són d’origen estranger, principalment de Llatinoamèrica –més d’un 60%–, encara que n’hi ha algunes de països europeus, especialment de l’Europa de l’Est. L’edat de les dones oscil·la entre els 25 i els 63 anys, i un 75 % té com a mínim estudis secundaris, un 20% ha completat el batxillerat i gairebé un 11% compta amb formació universitària. La principal conclusió és que tot i que l’experiència de les dones és molt diversa sí que existeix un denominador comú i és que la gran majoria de les entrevistades (90%) havien patit algun tipus de violència –física, sexual o psicològica– per part dels clients o els proxenetes en el marc de la seva feina.
També és comú el consum habitual de drogues vinculat a aquesta activitat. Així, un 67% havia consumit drogues, i un 46% havia patit alteracions físiques o psicològiques que havien afectat la seva salut arran de la seva ocupació.
Entre els factors que les motiven a prendre drogues, hi ha la insistència dels clients o l’ús d’aquestes substàncies com a mecanisme de fugida o per gestionar el dany que els provoca l’activitat. “L’ús d’alcohol i de drogues, especialment de cocaïna, s’explica per la pressió que exerceixen alguns clients, que busquen experiències de sexe de pagament i consum. També poden trobar en la droga una manera d’evadir-se de la realitat”, diu Tamarit.
D’acord amb l’estudi, un 30% de les entrevistades s’ha dedicat a la prostitució perquè són víctimes de tràfic o explotades; les altres s’hi van iniciar per voluntat pròpia: “La visió que totes les dones que practiquen sexe de pagament estan explotades es basa en un estereotip i un reduccionisme, com ho seria també creure que totes les que es dediquen a aquesta pràctica ho fan de forma plenament lliure. Prendre decisions polítiques a partir d’aquesta mena de visions és un error greu”, explica Tamarit.
Dones transexuals
En l’estudi, 26 de les dones entrevistades eren transsexuals, fet que ha permès tenir una perspectiva diferent sobre l’experiència d’exercir el sexe de pagament. Una de les diferències és la motivació per involucrar-se en aquesta professió. Si en el cas de les dones cis predomina la necessitat econòmica després d’un procés de migració en el qual veuen frustrades les seves expectatives quan arriben a Europa, en les dones transsexuals la decisió està relacionada, en molts casos, amb la voluntat d’afirmació de la seva identitat sexual i amb experiències de tipus lúdic. En altres casos, també pesen les dificultats a l’hora de trobar feina a causa de la discriminació que pateixen per la seva condició.
El 61% de les dones transsexuals va començar a treballar en el sexe de pagament quan eren menors, mentre que en les dones cis aquest percentatge era del 20%. El percentatge de dones transsexuals que afirma haver patit alteracions de salut també és superior al de les cis.
