Catalunya i Occitània commemoren aquest 2025 el centenari de Conxita Grangé, l’última catalana supervivent als camps nazis. Des d’ara fins a final d’any es programaran exposicions, ponències, col·loquis i altres activitats arreu dels dos territoris per retre homenatge a la supervivent. Ho ha anunciat aquest dimecres el conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler. L’objectiu és destacar la trajectòria de lluita i compromís amb la democràcia de Grangé, a qui el govern considera un “far” per als joves davant l’ofensiva global de banalització del feixisme.

L’Any Conxita Grangé s’iniciarà el 14 d’abril amb un acte institucional a Tolosa de Llenguadoc, ciutat on va viure Grangé després de ser deportada. L’homenatge inclourà una cerimònia a la plaça que porta el seu nom, amb la presència de familiars i autoritats locals. El programa continuarà amb diverses iniciatives destinades no només a divulgar la seva figura, sinó també a aprofundir en la memòria democràtica amb perspectiva de gènere. Destaquen la presentació d’un pòdcast sobre les dones deportades nascudes a Lleida i l’Alt Pirineu; la Ruta Conxita Grangé a la Vall Fosca durant l’estiu; una exposició al Museu de la Resistència i la Deportació de Tolosa de Llenguadoc, i la presentació de la seva biografia oficial, a càrrec de Josep Calvet. També es faran jornades acadèmiques a Barcelona i activitats educatives a instituts de l’Alt Pirineu per apropar la figura de Grangé als joves.

“Cal esforçar-nos en la transmissió de valors pedagògics per explicar als joves que la democràcia no va ser un regal”, ha afirmat Espadeler, que ha subratllat la importància de preservar la memòria democràtica. “La futura llei de memòria democràtica, ara en tramitació parlamentària, serà una eina fonamental per preservar la memòria i garantir que el ’Mai Més’ sigui un compromís col·lectiu”, ha apuntat.

La commemoració es fa conjuntament entre Catalunya i Occitània perquè Grangé va viure entre aquests dos territoris. Nascuda a Espui el 1925, va marxar a viure amb els seus oncles a Tolosa de Llenguadoc quan tenia dos anys. Durant la Guerra Civil, la família es va traslladar a Catalunya per lluitar al costat de la República i acabada la guerra, va tornar a França i va lluitar amb la resistència contra els nazis. Grangé, juntament amb la seva tia Elvira Ibarz i la seva cosina Maria Castelló, feia d’enllaç entre els guerrillers que combatien contra els nazis col·laborant amb les xarxes de resistència.

Les dones van ser detingudes a l’Arieja el 24 de maig del 1044 i lliurades a la Gestapo que els va empresonar i torturar abans de dur-les al cap de concentració de dones de Ravensbrück. Abans de l’alliberament, quan el camp fou bombardejat per l’aviació aliada, les dones van estar setmanes caminant fins que van torbar les tropes aliades i van poder retornar a França. Grangé va morir el 27 d’agost de 2019, sent l’última dona catalana supervivent dels camps nazis.