societat
Les llars d’1 persona, les més comunes el 2050
Les llars habitades per una sola persona seran les que més creixeran els propers anys a Catalunya, segons les projeccions que ha fet públiques fa poc l’Idescat, que pronostiquen –en l’escenari mitjà dels seus càlculs– que passaran a ser les més habituals al país a partir del 2050, quan superaran les de dues persones. Segons les dades de l’Idescat, el país tenia l’any passat 798.866 llars d’una persona, fet que suposa el 25,8% del total. La xifra encara és notablement inferior a la de les llars de dues persones, que són 895.876 (el 29% del total). Al llarg dels propers anys, però, l’increment de les llars d’una persona es preveu que sigui molt més fort que el de les llars de dues persones –que també creixerà– i que les superin a partir del 2050. Per aquell any els càlculs mitjans indiquen 1.031.130 llars unipersonals (un 29,1% més que el 2024) i 1.030.319 de dues persones (un 15% més que el 2024). La projecció de l’Idescat és per a un períodes de 30 anys i, per tant, arriba fins al 2054. Per aquell any, el pronòstic ja és que les llars d’una sola persona siguin 1.051.670 (un 31,6% més que ara) i suposin el 29,4% del total, mentre que les de dues persones se situïn en 1.034.184 (un 15,4% més), el 28,9% del total.
Sobretot persones grans
L’augment de les llars d’una sola persona serà especialment fort en les persones més grans. Així, els càlculs de l’Idescat indiquen que les llars d’una persona de 80 anys o més es doblaran en aquests 30 anys (de 142.080 el 2024 a 295.093 el 2054) i les d’entre 60 i 79 anys creixeran un 34,6% (de 263.323 a 354.558). En canvi, es preveu una disminució de les llars de persones de menys de 40 anys que viuen soles (de 141.012 a 134.021, un 5% menys) i un auge lleuger de les de 40 a 59 anys (un 6,2% de 252.451 a 267.998).
Tot això fa que, si ara les persones de 60 anys o més que viuen soles representen el 40,8% de les llars unipersonals, el 2054 es pronostica que en suposaran el 61,8%. I, en canvi, els menors de 40 que ara en són el 17,7%, d’aquí a 30 anys seran el 12,7%.
Pel que fa al sexe, augmentaran un xic més les llars unipersonals de dones –ja majoritàries– que les d’homes. D’aquí a 25 anys les de dones pujaran un 32,5% i les d’homes, un 30,6%. Això fa que si les dones ara suposen el 55,7% de les llars d’una persona, el 2049 ja representaran el 56,1%.
Altres mides de llar
En global, l’Idescat calcula en el seu escenari mitjà que el nombre de llars a Catalunya creixerà un 8,3% la propera dècada (de les 3.093.608 del 2024 a 3.349.170 el 2034) i un 15,6% els propers 30 anys (fins a 3.577.395 el 2054).
Com s’ha dit, el creixement més fort serà el de llars d’una persona, però també sobresurten les llars de cinc persones o més, que, tot i ser les menys habituals, són les segones en què es preveu un augment percentual més fort fins al 2054 (del 21%), davant de les llars de dues persones (15,4%).
En canvi, es preveu un estancament de les llars de quatre persones (després de petites pujades i baixades al llarg dels anys, el càlcul acaba el 2054 un 0,3% per sota del 2024) i un petit creixement de les de tres persones (un 6,6% en 30 anys).
Ara ja són les més habituals a 14 comarques del país
Mirant les projeccions de l’Idescat detallades per territoris, es veuen notables diferències. A l’àmbit de l’Alt Pirineu, les llars d’una persona ja eren el 2024 les més habituals, mentre que, a l’àmbit metropolità, es calcula que les llars de dues persones es mantindran com les més comunes fins a la fi de la sèrie, que en el cas territorial arriba només fins al 2049. Al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre, les llars d’una persona –segons els càlculs de l’escenari mitjà– superaran les de dues el 2040; a Ponent, el 2042; a les comarques gironines, el 2043, i a les comarques centrals i el Penedès, el 2048.
Per comarques, les llars d’una persona ja eren les més habituals l’any passat a 14: l’Alt Urgell, l’Alta Ribagorça, l’Aran, el Baix Empordà, el Berguedà, la Cerdanya, les Garrigues, el Moianès, la Noguera, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, el Priorat, el Ripollès i el Solsonès. Aquest 2025 es preveu que passin a ser-ho a la Conca de Barberà, a partir del 2028 a l’Alt Empordà, el 2029 a l’Urgell i el 2030 al Baix Ebre.