societat
Guia per ajudar 600 municipis rurals a posar al dia 16.000 habitatges buits
El document estableix criteris per elaborar censos de cases tancades i proposa actuacions per a mobilitzar-les
Un dels problemes recurrents dels municipis rurals a l’hora de sumar nous habitants és la manca d’habitatge disponible. No perquè no hagi cases, sinó perquè les que hi ha estan tancades i amb el pas del temps han quedat envellides i presenten deficiències. Per intentar revertir aquesta situació i ajudar les administracions locals a impulsar la mobilització d’aquests habitatges, aquest dimarts s’ha presentat a Tàrrega la ’Guia d’habitatges buits als municipis rurals i de muntanya’. El document estableix criteris per elaborar censos de cases tancades i proposa actuacions per a mobilitzar-les. A Catalunya hi ha 587 municipis de menys de 2.000 habitants que, segons les dades actuals, sumen més de 16.000 habitatges buits.
La guia ha estat elaborada en el marc de la Taula Territorial d’Habitatge Rural i finançada a través del projecte Cal Rural de l’Associació d’Iniciatives Rurals i Marítimes de Catalunya (ARCA) i l’Associació pel Desenvolupament Rural de la Catalunya Central.
L’objectiu de la guia és donar eines als municipis perquè puguin portar a terme polítiques d’habitatge encaminades a mobilitzar el parc d’immobles desocupats. “Es vol que la gent que vulgui venir a viure al món rural i la gent que hi ja viu i vulgui emancipar-se ho puguin fer amb unes bones condicions”, ha explicat el coordinador d’ARCA, Eduard Trepat.
Així, la guia proposa 7 actuacions agrupades en dues tipologies: les que incentiven la mobilització de l’habitatge i les que penalitzen les cases tancades. Algunes de les del primer tipus inclouen actuacions d’acompanyament, com poden ser ajuts per rehabilitar els edificis i bonificacions fiscals, o captació d’habitatge privat amb programes de masoveria i la compra d’habitatge per part de l’ens municipal. Entre les actuacions que penalitzen, es proposa aplicar recàrrecs sobre l’IBI o reforçar les inspeccions, entre altres.
La guia també vol facilitar criteris perquè els ajuntaments puguin realitzar un cens d’habitatges desocupats. I és que els 16.683 habitatges buits que recull el document, a partir de dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) del 2021, no inclouen els municipis de menys de 500 habitants, ja que l’INE no ofereix aquestes dades.
Projecte de masoveria al Palau d’Anglesola
Una casa que reobrirà aviat les seves portes de la mà d’un projecte de masoveria urbana és Cal Celestino Vell, al Palau d’Anglesola, al Pla d’Urgell. L’associació Repoblem impulsa la rehabilitació de l’immoble i d’aquí a tres mesos ja hi entrarà a viure la nova família, una parella jove de Vic amb el seu nadó. Els futurs masovers també s’encarregaran de gestionar un forn de pa ubicat als baixos de la casa.
Aquest immoble és un dels 168 habitatges buits que el municipi té comptabilitzats. En els darrers anys, el nombre de cases desocupades no ha parat de créixer i, paradoxalment, la demanda d’habitatge tampoc. Hi ha un desequilibri, la gent vol venir aquí a viure i hi ha cases però no tenen la porta oberta”, ha explicat l’alcalde del Palau d’Anglesola, Francesc Balcells, que atribueix l’alt nombre de cases tancades a la “desconfiança” dels propietaris i al fet que aquests tampoc tenen la “necessitat d’obrir-lo”.
Habitatge de lloguer social a Ciutadilla
L’Ajuntament de Ciutadilla, a l’Urgell, ha rehabilitat l’antiga caserna de la Guàrdia Civil per oferir habitatge de lloguer social. Ja hi ha un bloc enllestit amb quatre pisos de 50 m2 llestos per entrar-hi a viure i s’estan fent obres al segon bloc. L’alcalde del municipi, Òscar Martínez, ha explicat que preveuen entregar les claus als nous inquilins a l’estiu i que prioritzaran famílies amb fills en edat escolar per “ajudar al repoblament i mantenir l’escola viva”.
L’oferta d’habitatge de lloguer a Ciutadilla és inexistent i el projecte vol ajudar a fixar noves famílies en aquest municipi d’uns 200 habitants. Martínez, però, lamenta les traves burocràtiques que s’han trobat i que han fet retardar el projecte, iniciat el 2018, per la disparitat de criteris dins de la mateixa administració.
