El diumenge passat vam poder viure un d’aquests dies que se’t queden gravats a la memòria per sempre. Els companys d’Associació Cetàcea, una entitat sense ànim de lucre que té com a principal objectiu el desenvolupar projectes, activitats, estudis i campanyes d’investigació i conservació relacionats amb les espècies marines del litoral català, ens van convidar a passar una jornada amb ells navegant per la costa del Garraf. Mirant prèviament una mica d’informació sobre la feina d’aquesta associació la sortida ja prometia, però la veritat és que va superar totes les expectatives.

Vam sortir ben aviat al matí del Port de Sitges-Aiguadolç (l’expedició “forastera” era un servidor i un grup d’estudiants), on vam conèixer als membres aquell dia presents de l’associació i també el capità del veler a motor que ens portaria de ruta, una d’aquelles persones que té mil i unes històries per explicar, amb una gran experiència tant de navegació com també de la fauna marina i el mar en general. L’equip d’Associació Cetàcea, amb la Sílvia al capdavant, ens va fer un briefing del que s’esperava de la jornada, mostrant-nos totes les espècies que podíem arribar a veure i també la metodologia d’estudi i de recopilació de dades amb les que treballen, tant fotogràfiques com documentals (cada mitja hora es documenten tot tipus d’aspectes com el vent, l’onatge, les embarcacions properes, els albiraments...) .

Així doncs, ens vam endinsar mar endins i pocs minuts després ja vam començar a veure les primeres aus i un peix lluna molt divertit, en un dia solejat que prometia emocions fortes en les aproximadament deu hores que duraria l’excursió. Llavors, dins del misteri que sempre envolta el món del mar, vam estar una bona estona sense cap albirament destacable, així que ens vam dedicar a seguir observant tot gaudint de la navegació i de la conversa (també ens vam protegir del sol i vam anar menjant i bevent per estar ben actius). A poc a poc, el vent va anar guanyant presència i això va fer que l’onatge augmentés lleugerament i dificultés la visibilitat del mar, el que no ens ajudava a l’hora de poder reconèixer qualsevol moviment, aleta, soroll o sospita d’algun amic cetaci. Tot i així, ens va semblar veure a un animal saltar a pocs metres de distància (vam dubtar si seria una tonyina o potser un peix espasa) i també una tortuga, però no ens vam aturar i vam continuar amb la ruta marcada per l’equip i el capità.

Després d’observar unes quantes aus més i també meduses, va arribar un moment (ja portàvem una mica més de mig recorregut) en què començàvem a perdre l’esperança de veure més coses, tant per l’estat del mar com perquè semblava un dia sense massa sort. I quan ja enfilàvem el camí de tornada va sorgir la màgia, quan vam veure un preciós grup de dofins llistats (son els més nombrosos en aquesta zona) amb una cria molt divertida i juganera que saltava acompanyada en tot moment de la seva mare. Vam estar amb ells uns estona i, després de gaudir de la seva bellesa i companyia (i de tirar unes bones fotografies i vídeos i de fer un informe d’albirament), vam seguir endavant, agraïts de per la troballa.

Però la cosa no es va acabar aquí, ja que unes milles més endavant vam al·lucinar en veure un grapat de dofins mulars pescant i jugant ben a prop nostre. Primer eren tres, després quatre, després cinc, després desapareixien una estona i llavors tornaven amb nosaltres passant per sota del vaixell, jugaven amb les onades... espectacular! De cop, el nombre d’exemplars va augmentar fins a veure’n una vintena de plegats, el que ens va fer dubtar si aquells primers eren d’un altre grup o si senzillament formaven part d’aquesta gran manada i s’havien ajuntat més endavant. La qüestió és que vam estar amb ells més d’una hora, respectant sempre el seu espai, recopilant dades i fent anar la càmera a base de bé (amb la tècnica de foto-identificació als membres de l’associació els permet saber si els individus albirats pertanyen a diferents grups o si ja els havien observat abans). És indescriptible veure aquests animals en el seu hàbitat natural, que és on han d’estar i no engabiats en parcs temàtics o aquaris.

És cert que aquell dia no vam tenir la sort de veure Rorquals (son la segona balena més gran del món després de la blava), catxalots ni caps d’olla, però senzillament no hi vam coincidir, que forma part d’aquesta mística i casuística que fan del mar un lloc meravellós. Vam tornar a port i ens vam acomiadar amb un somriure d’orella a orella per tot el que els nostres ulls havien vist, per totes les emocions que havíem viscut i sobretot per una companyia i una passejada immillorable. Així que repetirem segur i ho recomanarem a amics i familiars, perquè val molt la pena.

Ah! que ja me n’oblidava, i és que a l’Associació Cetàcea, a més d’aquestes sortides per estudiar els animals marins, els seus hàbitats i ecosistemes (i que tot això permeti tenir un millor coneixement de les espècies que habiten les aigües del litoral català, quines són les amenaces que les afecten i quines són les actuacions que es poden dur a terme per afavorir la seva conservació), també donen molta importància a l’aspecte educatiu i formatiu, desenvolupant diferents cursos de formació, xerrades educatives, temàtiques i de sensibilització, taules rodones i altres activitats amb l’objectiu d’educar a joves i grans en tot allò referent a la preservació del medi marí, els seus hàbitats i les espècies que hi viuen. A més, l’associació, activa des del 2013, també organitza activitats curriculars per escoles, neteges de platges i molts altres projectes de molt de mèrit.

Si voleu més informació la podeu trobar a https://associaciocetacea.org/ .