La UGT avisa que la jornada de 37,5 hores no s’assolirà fins d’aquí a 20 anys amb el ritme actual de la negociació col·lectiva a les empreses. Ho recull un informe sobre l’evolució del temps de treball dels convenis registrats a Catalunya en els últims 12 anys que ha elaborat el sindicat. L’informe revela que encara s’està “molt lluny” de l’objectiu i el situa el 2038 en un escenari optimista i el 2056 en un escenari pessimista. “La reducció de jornada no es produirà sense un canvi normatiu perquè la patronal no vol”, ha dit el secretari de Política Sindical de la UGT, Òscar Riu, aquest dilluns en la presentació de l’informe.

El sindicalista ha ressaltat que les generacions que estan actualment en edat de treballar no veuran l’aplicació de la reducció de jornada, sinó que qui la gaudirà seran els fills de la generació mil·lenial. Riu ha destacat també que qui més trigarà a assolir les 37,5 hores sense un canvi normatiu seran els treballadors “més precaris”, és a dir, els que tenen una jornada laboral per sobre la mitjana. Segons el sindicat, aquest grup, format per l’hostaleria, els supermercats o la indústria metal·lúrgica hauran d’esperar 80 anys perquè es produeixi el canvi.

El sindicat ha fet el càlcul a partir de la progressió dels últims 12 anys. L’informe apunta que el ritme de descens de les hores negociades ha sigut d’1,52 hores. Tot i això, el 2024 hi va haver un repunt de les hores negociades i es va retrocedir 10 anys enrere, cal anar fins al 2014 per trobar una dada similar. El sindicat denuncia que avui es treballen 42 hores anuals més de les necessàries per tenir una jornada de 37,5 hores setmanals, és a dir, una setmana laboral més.

Les dades demostren, segons Riu, que cal una norma que acceleri la reducció de les jornades laborals regulades als convenis col·lectius. “És una necessitat social, no podem esperar 20, 30, 40 anys a què es produeixi”, ha insistit el sindicalista, que ha demanat a les patronals que no rebutgin aquest canvi normatiu. Rius ha defensat que la reforma “beneficia tota la ciutadania”, ja que millora la qualitat de vida de les persones, la salut dels treballadors, impulsa la igualtat de gènere i la redistribució equitativa de les tasques domèstiques. A més, redueix l’estrès i la pressió mediambiental.

Per altra banda, Riu ha recordat que la regulació pactada entre el govern espanyol i els sindicats, que no ha rebut el suport de la patronal, incorpora també canvis en les sancions que han d’afrontar les empreses per incomplir els límits de jornada, que passaran a ser més severs.