Kitty i Pocoyó, els reis de les mones

Els pastissers de les comarques de Tarragona esperen mantenir les vendes de l'any passat, amb una despesa per família d'entre 25 i 75 euros

Tot i la situ­ació econòmica actual, tots els fillols i fillo­les rebran entre avui i demà, o pot­ser ja l'han rebuda, la mona dels seus padrins. Tal com han com­pro­vat les pas­tis­se­ries de la demar­cació durant aquests dies, la venda de mones s'ha man­tin­gut com la de l'any pas­sat, ja que com asse­gura Antoni Teu­ler, de la pas­tis­se­ria Trill de Tar­ra­gona, «pels fillols es fa un esforç». És per això que el gremi de pas­tis­sers de Tar­ra­gona cal­cula que es ven­dran unes cent mil mones entre el Camp i l'Ebre, un nom­bre simi­lar al de l'any pas­sat, encara que a la pas­tis­se­ria Soler Pont de Reus cre­uen que el total de ven­des dis­mi­nuirà, ja que la mona és un caprici. Tot i això, el gremi pre­veu que cada família es gas­tarà una mit­jana d'entre 25 i 75 euros amb els dolços típics de Pas­qua, encara que enguany no s'han apu­jat els preus.

I qui­nes són les mones amb més èxit? Antoni Teu­ler asse­gura que la venda de figu­res de xoco­lata creix any rere any, com també ho con­firma el pre­si­dent del gremi de pas­tis­sers arte­sans de Tar­ra­gona, Car­les Vallvé, tot i que a la pas­tis­se­ria Soler Pont asse­gu­ren que si el cli­ent agafa una figura de xoco­lata grossa ja no com­pra la mona tra­di­ci­o­nal, i si la figura és petita, les agafa totes dues.

Però els pro­ta­go­nis­tes de les mones, sigui de xoco­lata o un pastís, són els ninots que les acom­pa­nyen o bé la forma que adop­ten les figu­res. Enguany els per­so­nat­ges més dema­nats són la gata Hello Kitty i Pocoyó. Tot i això, altres pro­ta­go­nis­tes de les mones són els juga­dors del Barça, com ara Messi, i fins i tot els del Nàstic, així com també el robot Wall-e, els per­so­nat­ges de High School Musi­cal i les tra­di­ci­o­nals figu­res de Dis­ney, que com asse­gura Rosa Córdova, de la con­fi­te­ria Padreny de Reus, «sem­pre tenen èxit».

Les mones tra­di­ci­o­nals

Encara que avui dia les mones són molt diver­ses i per a tots els gus­tos, la mona tra­di­ci­o­nal és una pasta de mas­sapà, amb forma de tor­tell, que porta a sobre un ou dur o més d'un. A la pas­tis­se­ria Padreny asse­gu­ren que d'aques­tes mones, que en alguns llocs també en diuen cris­ti­nes, cada vegada se'n venen més. Però en altres indrets, com al forn de pa Joan Domènech de Pica­moi­xons, afir­men que s'estan per­dent. «La gent jove no sap ni què és», comenta Dolors Molné, pro­pietària del forn de Pica­moi­xons.

En aquest forn de més de cent vint anys, ahir, i com cada dis­sabte abans de Pas­qua, van ela­bo­rar poc més d'una tren­tena de mones tra­di­ci­o­nals «de manera total­ment arte­sana i amb forn de lle­nya, com ho fem des del pri­mer dia», va expli­car Molné. Cada per­sona que volia una mona, la majo­ria avis, va por­tar els seus ous durs, ja que només s'hi van fer mones per encàrrec. «És una tra­dició que s'està per­dent, ja que tenen més èxit les mones de xoco­lata que venen a tot arreu, i com que aques­tes no por­ten cap tipus de con­ser­vant, s'han de fer i men­jar», va decla­rar una mica dece­buda la pro­pietària del forn. Tot i això, el preu d'aques­tes mones no és gaire més ele­vat que el de la resta, ja que és d'entre 10 i 12 euros.

Ermites, rieres i masos, per menjar la mona

el punt

Si el temps ho permet, i sembla que sí, es preveu que la majoria de tarragonins triaran anar a menjar la mona a l'aire lliure, com diu la tradició. Alguns ho faran en masos particulars, però per als que no en tenen o bé volen canviar d'aires aquí tenim unes quantes propostes:

Els Munts, de Torredembarra.

A l'esplanada del Far i al parc dels Munts de Torredembarra s'organitzen actes des de dos quarts d'onze del matí fins a dos quarts de vuit del vespre per amenitzar el dia de la mona.

Ermita de la Santíssima Trinitat.

És un dels llocs que s'omplen a vessar el dilluns de Pasqua. A la zona hi ha taules i bancs, però moltes persones s'emporten la taula de casa per evitar de quedar-se sense lloc. L'ermita és al terme de l'Espluga de Francolí i s'hi pot accedir a peu o amb cotxe.

A la platja, al Parc Fluvial o al Pont del Diable, a Tarragona.

L'any passat es va estrenar una zona de pícnic a Tarragona que es va omplir a vessar el dilluns de Pasqua, el parc fluvial, i fins i tot hi va haver gent que s'hi va traslladar amb la taula de casa. Si fa bon temps, la platja de l'Arrabassada, igual que la resta de les de la Costa Daurada, són unes altres de les propostes. A Tarragona la mona també es menja amb el Pont del Diable de fons.

Ermita del Remei, d'Alcover.

En aquesta ermita a les onze del matí ja hi ha missa, i una hora més tard, sardanes. Les persones que es desplacen fins aquesta zona s'emporten el dinar i s'instal·len a les zones habilitades, però també n'hi ha que trien menjar-se la mona al restaurant.

Pantà de Riudecanyes.

És un dels llocs més tradicionals del Baix Camp. La zona d'acampada del pantà s'omple habitualment des de mitjan Setmana Santa de grups de joves que hi passen les festes. I en un dia com demà s'hi poden reunir entre 300 i 400 persones més.

Ermita del Montsià i el Montsianell, a Amposta.

El Montsianell és un turó a prop d'Amposta que demà atraurà persones de la vila i de l'entorn que opten per anar a menjar-se la mona a la muntanya. A l'ermita del Montsià, on s'arriba també a peu des de la capital del Montsià, hi ha una esplanada que també es converteix en una de les tries de demà.

Ermita de Sant Pau, a Móra la Nova.

S'hi pot arribar a peu des del poble i està habilitada per poder-hi dinar. També s'hi pot cuinar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.