SOCIETAT
La vaca de l’Albera es recupera i ja hi ha 800 exemplars en diferents punts del país
La vaca de l’Albera, una raça bovina catalana i en perill d’extinció, s’està recuperant. Ha passat de 195 exemplars el 2012 a 822 el 2024, segons dades facilitades pel departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació. Fa poc més de quinze anys només hi havia un únic ramat a Catalunya, ubicat al massís de l’Albera, a l’Alt Empordà. Darrerament, s’ha multiplicat el nombre fins als 23 actuals. Bona part d’aquest creixement és gràcies a l’Associació de Ramaders de Vaca de l’Albera (ARAVA) que actualment treballa amb els ramaders per instal·lar collars a les vaques per delimitar la zona de pastura, amb la finalitat de prevenir els incendis forestals. La vaca de l’Albera és hàbil per desbrossar el bosc.
La vaca de l’Albera està documentada des del 1868, però no és fins a mitjans del segle passat que es fa la seva descripció. Es tracta d’una de les tres races autòctones catalanes de boví. “És una raça que evolutivament ha patit pocs canvis i que el seu gran valor afegit és la rusticitat”, assenyala Marc Arcarons, ramader, tècnic d’ARAVA i responsable del projecte Ramats de Foc. La vaca de l’Albera s’adapta al medi, sobretot en aquells terrenys on el menjar és escàs.
A inicis del segle XXI, aquesta raça es trobava en un únic ramat, el de la Marta Carola, pastora d’Espolla (Alt Empordà) que tenia uns 200 caps de bestiar. A poc a poc, s’han anat creant nous ramats per tot el país fins a arribar als 822 animals l’any 2024. A més de la zona de Girona, n’hi ha a la Vall d’Aran, al Berguedà, a la Catalunya Central, a Ponent i a les Muntanyes de Prades.
Garantir la genètica
Una de les tasques en què s’han centrat ha estat a garantir la genètica de la raça. Arcarons comenta que el concepte de raça autòctona és “modern” i que fins fa pocs anys no s’havia treballat per preservar unes característiques determinades. Fins que no s’ha pres “consciència”, les explotacions “buscaven millores càrniques i productivitat”, assenyala el tècnic. Això va provocar que es produïssin encreuaments amb altres races europees. “Això el que ha fet és que actualment hàgim de ser molt precisos i molt concrets per intentar buscar aquest estàndard racial original”, comenta Arcarons.
La majoria de les vaques que conformen els ramats són femelles i s’aposta per les més “pures”, les que més s’adeqüen a l’estàndard racial original. La vaca de l’Albera és una vaca més petita, amb extremitats i articulacions ben definides que els permet desplaçar-se per terrenys de difícil accés. Arcarons destaca de la vaca de l’Albera la seva “intel·ligència” i “l’adaptabilitat”.
Collars intel·ligents
Aquestes dues característiques, però, també són un “repte” pels ramaders. “És més fàcil, al principi, que es puguin escapar, que puguin decidir una mica el que volen elles”, assenyala Arcarons. Per això, estan començant a instal·lar collars intel·ligents per als ramats. Un dels últims a fer-ho ha estat el Miquel Bofarull. Pastura per la Vall del Corb, entre Guimerà (Urgell) i Vallfogona de Riucorb (Conca de Barberà). Amb un altre soci que va morir, van iniciar el projecte fa tres anys.
Bofarull ve d’una nissaga de ramaders, però feia 30 anys que la família havia abandonat l’ofici. Preocupats per la situació dels boscos i els incendis forestals, van decidir fer-se ramaders i van apostar per la vaca de l’Albera perquè “s’adapta molt bé a la climatologia d’aquí i és una vaca molt deforestadora”, apunta. Té setze vaques i un bou, a més de diversos vedells que alguns serviran com a producte carni i, els més semblants a la raça autòctona, per engrandir el ramat.
Ara fa un mes que les vaques estan dins un tancat provisional i cadascuna d’elles porta penjant un collar que emet un so determinat en apropar-se als fils del tancat. Amb aquesta tecnologia, els animals aprenen a no anar més enllà del límit del tancat. De manera que, a la llarga, el Miquel podrà dibuixar un tancat virtual a través del satèl·lit i el ramat podrà pasturar en la zona delimitada pel ramader. Bofarull afirma que amb aquesta tècnica el maneig és “molt més fàcil”. “És el futur de món de la ramaderia”, afegeix.
Neteja de boscos i prevenció d’incendis
Les característiques de la vaca de l’Albera fan que sigui hàbil per la neteja de boscos i la prevenció d’incendis. De fet, diversos ramats treballen conjuntament amb la direcció general de Boscos i Medi Ambient i els Bombers de la Generalitat per pasturar en àrees estratègiques. “Les races autòctones, són unes races que estan perfectament adaptades i que són òptimes per gestionar aquestes àrees”, argumenta Arcarons. Aquesta iniciativa va néixer de la mà de la Fundació Pau Costa per impulsar la ramaderia extensiva en la gestió del bosc per prevenir els incendis forestals, dotant els productes d’un segell de qualitat.
Els collars instal·lats també ajuden a millorar la silvopastura perquè es pot delimitar una zona més petita i es pot fer “una pastura d’alta intensitat durant poc temps”, comenta Arcarons. “Si barregem aquests collars de nova tecnologia amb aquestes races autòctones, són projectes claus per la gestió del risc d’incendi”, indica.
Relleu generacional
Una de les qüestions que preocupa a l’associació és el relleu generacional. En el cas del Miquel, sembla que està garantit gràcies a la seva neboda de disset anys. La Núria Bofarull diu que hi veu “molt de futur”. Sempre li han agradat els animals i assegura que no podria dedicar-se a una altra cosa si no fos a això. Després d’aquesta prova pilot, el Miquel i la seva família estan “molt animats” a continuar.
La Núria reconeix que és una “feina complicada” perquè la vaca de l’Albera no és una vaca “mansa”. “Són una mica feréstegues”, destaca. Diu que ja s’ha “acostumat” a aquests animals. Tot i que hi ha “poca gent” que es dedica a la ramaderia, la neboda insisteix que és un ofici que “t’ha d’agradar”. “T’ha d’agradar tant l’animal com el territori”, conclou.
