La “veritat” de Hassan Ul Shoaib

Es deia Hassan Ul Shoaib, era un jove pakistanès de 19 anys i el 15 d’abril passat va morir després de saltar per una finestra d’un segon pis a Salt quan estava intentant ocupar-lo i va arribar la policia. Tres setmanes després dels fets, amics i familiars, acompanyats de membres de Càritas, han volgut explicar la “veritat” de Hassan, desvinculant-lo de fets delictius, i fer-li un petit homenatge –dipositant un ram de roses a la plaça de la Llibertat i fent un minut de silenci– a un “noi tranquil” que havia “fet les coses bé” i que tot i així va tenir un final tràgic. I de rerefons, denunciar la “doble dificultat” dels joves immigrants amb l’habitatge a causa del “racisme immobiliari”.

Muhammad Raffy, cosí de Hassan, ha recordat la seva infància junts al Pakistan i l’ha descrit com un “bon noi” que va voler ajudar la família. Ha explicat que fa quatre anys es va morir el germà gran de Hassan en accident de cotxe i que el pare, amb una malaltia mental, no volia treballar i la família va decidir enviar fora Hassan, que llavors tenia 16 anys, a guanyar diners. Segons ha relatat el cosí, el periple del noi entre Pakistan i Girona va ser d’un any. Va estar vora cinc mesos a Líbia abans d’anar en vaixell fins a Itàlia, on va estar dos mesos. Després va passar per França, però “no li agradava perquè fumaven molt”.

Va arribar a Girona a finals del 2022 i va entrar en el sistema de protecció de menors, segons ha explicat Maite Salvador, cap del programa habitacional de Caritas, que ha acompanyat els amics i familiars les darreres setmanes. En concret, Hassan Ul Shoaib, un “nano molt tranquil, amb ganes de formar-se i treballar”, va estar al centre d’acolliment de Mas Coll de Dalt i després va passar al PIL (programa d’inserció laboral) de Girona. Com a jove tutelat, se li va tramitar el permís de residència i treball. El noi, però, al cap d’un temps va voler sortir del sistema perquè volia treballar. No va trobar feina a Girona, però sí a l’Hospitalet, i s’hi va traslladar. Al cap d’algun temps, però, li van oferir feina estable com a ajudant de cuina en un restaurant de Girona i va tornar. Li va costar molt trobar habitatge i va acabar llogant una habitació i compartint pis amb tres persones més. El seu millor amic, Muhammad Adnan, ha explicat que Hassan estava molt content i feien plans de futur junts. Fa tres mesos, però, van desnonar-lo del pis i va començar un periple, “dormint un dia aquí, un dia allà” en pisos d’amics, una situació que “l’angoixava molt”. “Busca habitatge, però no en troba o tenen preus massa alts o li demanen requisits que no pot assumir”, ha assenyalat Salvador, que ha explicat que un amic de Barcelona que ha ocupat un pis li suggereix l’ocupació, però que Hassan “no ho veu clar”. Al final, però, la “desesperació” va fer que vingués l’amic de Barcelona i els dos entressis a un pis de Salt a primera hora del matí per ocupar-lo. “Ell sabia que estava cometent un delicte i per això inicialment no volia fer-ho, però al carrer no es podia quedar”, ha dit Muhammad Adnan. El pis tenia una alarma i els Mossos s’hi van presentar. Quan van trucar a la porta, el jove va tenir “un atac d’angoixa” i va saltar per la finestra. L’altre noi també va fer-ho però es va anar enganxant de finestra en finestra i va escapar il·lès.

Amics i família han insistit que Hassan “no va fer mai res de dolent, no va robar mai” i el secretari general de Càritas Girona, Martí Batllori, ha destacat que “fins i tot als joves que venen i fan les coses ben fetes no els posem les coses fàcils”.