Riuada de preparatius de flors a Girona

“Fa cinquanta anys era la més petita, i ara soc la més gran.” Anna Maria Figa és una de les voluntàries de l’exposició de Temps de Flors. Fa cinquanta anys que hi col·labora i és una de les integrants més actives de l’Associació Amics de les Flors de Girona. S’espera asseguda a les escales de la Casa Pastors, antiga seu de l’Audiència de Girona, a la plaça de la Catedral. Els han de dur les plantes per començar a preparar el muntatge de les escales de la catedral.

Aquest any, el muntatge Cascada d’aigua que baixa de les flors és un treball conjunt entre l’associació que du el pes de la mostra i el col·lectiu de brigades municipals, com és habitual. Però ara els dos grups formen part de l’autoria del muntatge que representarà “flors i aigua que brollen de la catedral”. “Hi haurà plantes, flors i aigua”, diu l’Anna Maria.

Al seu costat, una altra col·laboradora de l’associació Amics de les Flors, Carolina Rodríguez, també espera que arribi el camió del jardiner. L’allau de visitants serà espectacular els propers dies al nucli antic de Girona. Ahir al matí els turistes i els seus guies rivalitzaven per fer-se espai amb les camionetes de mercaderies en l’accés a la plaça de la Catedral per la pujada de Sant Feliu i el portal de Sobreportes.

Els empleats de les brigades municipals col·loquen una tela sobre les escales, que s’intenta estabilitzar amb maons. Hi ha converses, al bell mig de les escales, sobre com ha de ser la disposició del muntatge. “Entre els turistes i els que ho muntem, el primer dia sol ser més difícil”, explica Rodríguez. Quan acabin, si els sobra material, en podrien cedir a altres col·lectius que participen en la setantena edició de Temps de Flors. “Això no és un concurs, és una col·laboració entre tots.”

Anna Maria Figa recorda que durant 46 anys va participar en els muntatges amb una amiga seva que ara no hi pot ser a causa d’una malaltia. Explica que ha fet ornamentacions a la plaça de Sant Domènec, als Banys Àrabs, a les Sarraïnes i altres llocs. “He repetit algunes vegades.” Ara que s’acosta l’arribada de milers de visitants, cal tenir present que la mostra va començar fa setanta anys amb escàs impacte. “Fa setanta anys, vam fer uns ramets al saló de descans de l’ajuntament”, explica Figa.

Fa sol, no hi ha circuits d’entrada i sortida al Barri Vell, que hi seran quan comenci el xou, i és de molt bon fer, passejar-hi. En una de les cares de la catedral, a la porta dels Apòstols, també hi ha gent feinejant. Hi són, entre d’altres, Enriqueta Salvatella i Pilar Pujol. Havien col·laborat durant anys a la mostra, però ara és el segon any que han ideat un projecte propi. Estan, materialment, “amb les mans a la massa”.

Expliquen que van començar elles dues, excompanyes de feina i amigues, amb les seves filles, i ara són una dotzena de persones que preparen Un riu de lletres a la plaça dels Apòstols. “Serà un bosc de llibres vells d’història de Girona, i amb planes que es desfan i que baixen per unes escales amb uns missatges”, explica Salvatella. Pujol hi afegeix que volen representar els secrets que guarden “les pedres de la catedral”. Esperen que els portin les flors. “Fins que no ho portin, no podem fer res”, diu la Pilar. Estan preparant, de moment, unes lletres amb material mossi.

La ruta ha començat a tocar del riu Onyar i l’estàtua del Cul de la Lleona. A la plaça de Sant Feliu, hi haurà el muntatge Un país de colors. Amb calaixos triangulars i plantes del mateix color i unes cintes, l’artista vol representar la diversitat cultural. L’autor és Vicenç Sencianes, que havia regentat una floristeria a Girona i que ara viu a Eivissa.

Un riu de lletres, Un país de colors i Cascada d’aigua que baixa de les flors són tres dels 146 projectes que es podran veure a partir de dissabte a Girona. El Barri Vell i altres punts de la ciutat es convertiran en un parc floral gegant, entre el riu Onyar i la muralla medieval. Hi haurà 114 espais.

Una de les novetats és el pati de la Casa Carles, seu del Bisbat de Girona. Just a la plaça del Vi, molt a prop de l’ajuntament gironí, una empresa sorgida de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, Scandraw, ha dissenyat un muntatge tecnològic sobre la tradició de Sant Narcís. Al pati, no hi aparquen cotxes des del desembre i ara, per voluntat expressa del bisbe, fra Octavi Vilà, l’edifici formarà part per primer cop del recorregut floral.

Entrant al pati, es veuran quatre marcs de fusta que “simbolitzen les quatre portes medievals” de Girona, explica David Moreno, arquitecte. Entre els quatre marcs hi haurà fins a 2.100 mosques de Sant Narcís, fetes amb resina 3D, per commemorar els 2.100 anys de la ciutat. Les mosques penjaran d’un fil i, juntament amb un núvol de punts (mosques), formaran un dibuix de la planta del narcís.

Amb la voluntat de descentralitzar el pas de visitants per la ciutat del 10 al 18 de maig, l’Ajuntament i els responsables de la mostra han inclòs espais d’altres barris. Aquest any també s’hi incorpora l’espai Casa Sabater, al número 36 de la Gran Via Jaume I. Els seus responsables volen aprofitar Temps de Flors per celebrar el final de la rehabilitació de l’edifici i incorporar-lo al patrimoni cultural i històric de la ciutat.

A partir d’avui, a tocar de la subdelegació del govern espanyol i de la via del tren, hi haurà una proposta estètica dissenyada per Andreu March Studio. S’hi veuran deu siluetes de mida natural per exposar com era la vida a la casa a principis del segle XX. Les imatges s’han extret de l’arxiu del Centre de la Imatge de la Diputació de Girona. L’edifici, construït fa més de cent anys i projectat per l’arquitecte modernista Isidre Bosch i Bataller (Vilanna, 1875 - Girona, 1960), va ser un dels primers construïts de la Gran Via Jaume I, segons informen els responsables de Casa Sabater.