L’Associació Celíacs de Catalunya ha denunciat aquest dimecres la desprotecció sanitària que viu el col·lectiu. Ho ha fet en una compareixença al Comitè de Peticions del Parlament Europeu, des d’on ha exigit mesures a escala comunitària. La gerent de l’associació, Esther Roger, ha assenyalat tres grans problemàtiques: el greu infradiagnòstic, la càrrega econòmica del tractament i la manca de garanties en matèria de seguretat alimentària en la restauració i els centres públics.

L’entitat reclama una directiva marc europea que garanteixi el dret a la salut dels més de cinc milions de persones amb celiaquia a Europa. Roger ha alertat que malgrat que la celiaquia afecta l’1% de la població europea, entre el 75 i el 80% dels casos no estan diagnosticats. Fet que pot provocar conseqüències greus com infertilitat, limfomes o problemes neurològics.

L’associació ha criticat també el cost econòmic que han d’assumir els pacients, que poden arribar a pagar fins a 1.000 euros anuals extres per accedir a aliments específics, ja que el menjar sense gluten no està reconegut dins de la cartera pública de serveis sanitaris a Espanya. “La falta d’accés segur a la dieta sense gluten suposa una barrera social i econòmica que afecta la salut i el benestar de milions de persones”, ha afirmat la secretària general de l’Associació Europea de Celíacs (AOECS), Verónica Rubio.

En aquest sentit, la portaveu de l’Associació Celíacs de Catalunya, Irene Puig, ha destacat la necessitat de l’aplicació efectiva de les normatives europees de seguretat alimentària, ja que actualment no es compleixen adequadament. L’entitat ha denunciat també que només un 5% dels establiments que ofereixen menús sense gluten compleixen amb les condicions de seguretat establertes. I assenyalat que ni tan sols en hospitals, escoles o residències públiques es garanteix una alimentació segura per a les persones celíaques, incomplint els reglaments europeus.

Des de la Direcció General de Salut i Seguretat Alimentària de la Comissió Europea, s’ha reconegut l’abast del problema i s’ha subratllat el compromís amb la informació alimentària clara, la investigació i l’estandarització diagnòstica. Tot i això, s’ha recordat que les competències en matèria de salut recauen principalment en els estats membres, i que és responsabilitat de cada país aplicar mesures fiscals o ajudes directes.