La Vall d’en Bas recupera varietats antigues de blat

L’associació Molrem ha recuperat, a la Vall d’en Bas (Garrotxa), una quarantena de varietats antigues de blat, incloent-hi dues varietats autòctones garrotxines que feia més de cinquanta anys que no es cultivaven. Aquesta acció forma part d’un projecte que busca crear una infraestructura compartida per transformar el cereal en farina ecològica.

Segons explica Emili Duran, forner i president de Molrem, “molts agricultors han tornat a plantar varietats antigues de blat i, cada vegada, hi ha més forners que necessiten farina feta amb aquestes varietats”. Aquesta necessitat conjunta va donar peu al projecte de l’associació.

Actualment, disposen d’un espai d’uns 45 metres quadrats on experimenten amb cereals antics. El següent pas és habilitar un local per instal·lar-hi un molí que compartiran pagesos i forners.

Les darreres dècades, s’han desenvolupat varietats de blat noves –moltes de modificades genèticament– més productives i resistents a malalties. Tot i això, aquest avenç ha anat en detriment de la qualitat i de la salut, ja que les varietats tradicionals, tot i ser menys rendibles, són més saludables.

Víctor Garcia, responsable de la plantació ubicada a la Garrotxa i membre de l’associació Triticatum, assenyala que les varietats modernes tenen “un gluten molt forçat, que pot generar intoleràncies”. En canvi, les varietats antigues, un cop transformades en pa, “el nostre metabolisme les reconeix com a aliment, per això són més sanes i nutritives”.

Aquest és un dels motius pels quals creix la demanda de pa elaborat amb blats antics. El repte, però, és doble: hi ha pocs agricultors que els conreïn i resulta difícil aconseguir-ne les llavors. Per això, la tasca de Víctor Garcia és clau. Fa anys que es dedica a recuperar varietats antigues de blat i ara s’ha integrat al projecte de Molrem. Ha creat un petit jardí botànic de 45 metres quadrats on cultiva una quarantena de varietats tradicionals, procedents tant de pagesos catalans com del Banc de Germoplasma de Madrid. Entre aquestes varietats destaquen dues de garrotxines: el blat petit d’Olot i la cassanya d’Olot, que no s’havien cultivat des de feia mig segle.

Garcia explica: “Tenim petites parcel·les amb cada tipologia de blat i, durant tres anys, recollim dades agronòmiques i descriptors morfològics per proporcionar als agricultors tota la informació necessària per al cultiu.” Segons la varietat, poden variar les necessitats de sòl, reg o resistència a malalties.

Un cop obtingudes les dades, es mol el gra i es fa pa per analitzar també la seva viabilitat en l’elaboració. Tota aquesta informació es comparteix amb els membres de Molrem perquè pagesos i forners puguin escollir les varietats que més s’adapten a les seves necessitats.